Hi ha gent que ven fum i n’hi ha que en compra.
Jo ahir vaig comprar fum....
Se que es fum, se que s’esvairà i se que no me’n quedarà res.
Però mentre el compro se que faig i deixo que m’embolcalli i que m’entri dins mentre respiro profundament, avui ja quasi no el noto i demà ja no hi serà.... era fum
les paraules i el fum...se les emporta el vent, però...mentre no bufa fort, les tenim ben a prop i, fins i tot, ens pensem que es quedaran allà per sempre més!!!!! però nooooooooooooooo!!!!!
un petó
a vegades ens fa falta comprar fum de tant en tant, com a minim a mi...tot i q no s'ha de perdre de vista q l'has comprat per iniciativa propia, q si no passa aixo de les brases q tan be ha explicat en heming...
Pos apa, em vaig a perdre en l'ultim fum q m'he comprat, q sembla q no li costa d'esvair...
;)
El problema no és el fum. El problema és quan es confón el fum amb les brases. O confondre la pudor del fum amb el caliu. Perquè és impossible fer brases sense fum. Però també és cert que com més brases hi ha, menys fum es fa.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't