|
Set infrahistòries
dimarts 12/maig/2009 - 07:36 501 5
LES RAONS DE BRUTUS
Brutus explicava a qui el volès sentir que havia matat Cèsar per tal de salvar la República; però la veritat és que se li feia molt difÃcil viure al costat d’un home del talent del seu pare adoptiu
EL TSUNAMI
Aquell any va fer un fred tan terrible que fins i tot la mar es va encostipar. I el seu brutal estornut va ser un tsunani.
EL VICIÓS
El mateix dia i hora que van crucificar Jesús, també van crucificar Daniel, que era fill de Jerusalem i havia gastat tota la fortuna dels seus pares en vicis.
Ell tenia la consciència molt tranquila. Mai no havia pretès ser ni un profeta, ni un revolucionari. Mai no havia volgut que les persones seguissin els seus dogmes. No pretenia convertir ningú a res.
Havia estat, això sÃ, probablement l’home més viciòs de tots els temps. Per això estava segur que, si Déu existia, seria ell i no ningú altre qui seuria a la dreta del Pare.
SINES
Va somniar que tenia una botiga de sostenidors al ParadÃs. Quan va despertar, però, es va trobar que al seu cap quatre verges havien format una corones de sines.
UN CUL EXCEPCIONAL
El cul d’aquella dona era tant excepcional, tan bell, tant perfecte, tant simètric, tant pompòs, tant genial, que deu hi va fer el segón miracle i va decretar que només servÃs per a l’amor.
CRISI
Aquella inesperada crisi havia deixat sense feina a molta gent i sense diners a moltes famÃlies d’aquell paÃs. Algunes, desesperadament, van aprendre l’ofici de lladres –que si no és el més antic de la humanitat poc n’hi falta- per tal de sobreviure.
Els cacos havien trobat la manera d’entrar de nit fins a la caixa forta d’aquell banc, que era el que tenia més renom del seu poble. Un cop dins van fer esclatar la dinamita per tal d’obrir la porta.
Però el que van trobar dins no fou el que esperaven. El que van trobar dins fou una aranya esmicolada en mil bocins diminuts i un tirarany també fet a miques.
LUCIDESA
Havia estat un gran home i s’havia guanyat a pols el dret a resucitar el tercer dia però quan va comprobar el bé que s’estava mort va tenir una xerrada amb Déu i va decidir no fer-ho,
|
|
|