| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de marc84
|
|
| |
On soc?
 dilluns 25/juny/2007 - 07:40  2169  4
Algù a tingut mai aquella sensació d'estar al mitg d'un pacific llac surant sobre un gran salvavides imflable mullant-se el cul? Doncs bé, així podria definir els meus sentiments ara mateix. Vaig a la deriva en un lloc on no hi ha corrents, per tant: cap on anire? No puc remar perque el cul se m'ha quedat ensorrat en el forat del salvavides i els braços no m'arriven a l'aigua... situació dificil no?
La vida, de vegades et bloqueja i et força a pendret un temps de descans, crec que el millor és acceptar que no sempre podem a nar amb la cinquena marxa posada i el peu a baix de tot de l'accelarador. De tant en tant convé baixar el vidre del cotxe, treure-hi el braç i anar amb tercera i una punta de gas; és aleshores que pots disfrutar del paisatge, que pots jugar amb l'aire, que pots ententdre les coses.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Darkness |
Temps al temps
Wednesday, July 25th 2007, 7:35 PM
A vegades la vida se'ns emboira, i camines dia rere dia i continues veient boira, foscor, indiferència... No sé quina és la situació en concret, però ànims.
He viscut tres anys de la meva vida a la deriva, en la foscor, baixant avall, avall, avall en l'obscuritat d'un pou. I mai acabava d'arribar al fons fins que hi va haver un dia que en comptes de seguir caminant... Es pot dir que havia donat tant d'impuls al meu vehicle vital que em vaig estrellar plenament.
No deixis que el salvavides es desinfli, i si t'estàs mullant el cul fés tot el possible perquè no sigui així. Les persones tenim tendència a la passivitat davant segons quines situacions, i creiem que tard o d'hora les coses passaran de llarg. Creiem en el "aguanta un temps més i tot canviarà". El problema és quan la solució està en nosaltres mateixos i és necessari que ens n'adonem.
No crec que ningú et pugui donar una resposta vàlida per tu, sinó que seràs tu mateix qui la trobaràs. Sí, ja ho sé, no saps quan ni com, ni per què.
Tot canviarà. Pot tardar més o menys temps, però canviarà. Endavant! ;)
|
|
sulkygirl |
Àrea de descans
Tuesday, June 26th 2007, 2:40 AM
Conec aquesta sensació. Convé aprofitar aquestes èpoques per mirar-se la vida d'un amb distància i valorar-la. Com hem actuat i on hem arribat, en qui ens hem convertit. Poc a poc, tot es torna a posar en moviment, tot i que ara pugui semblar impossible, en ocasions sense la nostra intervenció, en d'altres és un mateix el que ha de ser capaç de desprendre's del flotador i començar a nedar, gaudir altre cop dels nous paratges a descobrir, de les experiències que ens faran més sabis i forts i les noves i velles companyies que neden al nostre costat acompanyant-nos al llarg del nostre viatge. Aprofita aquesta "parada" temporal, d'aquí a no res hi veuràs clar!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
