|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de AlbertC
|
|
|
¿Res és per sempre?
dissabte 9/maig/2009 - 03:57 764 3
Un darrera l’altre, martellejant el silenci i obrint-se pas entre la densa soledat de les quatre parets, que esdevenen ferms, com a vigies de la foscor.
És, potser la solitud la deessa de la nostre ànima? o un far en mig de la tempesta en l’origen de la mort?
No ho sé ni vull, perquè, existencialment naixem i morim sols... Sentir-ho o no sentir-ho, com res és per sempre.
El xiuxiueig del vent acariciant-me els cabells, quan m’assec, i de sobte, un pessigolleig em puja per l’esquena eriçant-me els pels de la pell. Escolto el brandar pompós al estavellar amb fúria i... em sento tant insignificant...
El cor, colpejant-me el pit crida fort com un tambor marcant el pas en plena batalla. Ara és quan em ve a la memòria el passat, com si fos una pel•lícula antiga en blanc i negre. Vivint el passat en un futur incert. Capturar el temps i fer-lo extensible, és com intentar guardar un bes per l’eternitat.
Es curiós però tot ho veig passar família, amics, amor... ¿res és per sempre?
Encara sento el repicar ensordidor infranquejable en mig de la tenebrositat.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|