|
Quatre infra-històries
divendres 8/maig/2009 - 04:47 481 2
ASSASSINAT D’UN YUPPIE
Un pistoler va assassinar a sang freda un yuppie que als 25 anys estava al consell d’administració de les principals empreses del país i al que se li augurava un futur estratosfèric.
Sentint-ho al telenotícies el fill que treia males notes va dir: “Veus pare? Més val menjar poc i pair bé...Hi ha tantes persones que han pogut tenir ganes de matar-lo que sembla molt més sensat passar desapercebut entre els homes...”
Però el pare va contestar: “si no ho aprobes tot a final de curs seré jo mateix qui t’escanyi....”
EL ZOO DE GAZA
Un animalista de Gaza pensà en alliberar tots els animals dels zoo abans que les bombes dels israelians o la fam dels seus compatriotes sacrifiquèssin tots els animals.
El tigre, que portava una setmana sense menjar, sortí com un esperitat de la gàbia i devorà l’animalista alliberador. D’aquella mateixa carn en menjaren el lleó, els llops, la guineu i les serps.
Quan aquests animals van sortir del zoo i van anar a atacar a les persones tots foren matats a trets.
Però els que veritablement van trobar el paradís quan foren alliberats foren les hienes i els voltors que trobaren tants cadàvers per devorar que, finalment, van morir d’una indigestió.
DÉU I SATANÀS
Satanàs ja no vol sacrificis, vol que ens sacrifiquem completament per ell; Déu, en canvi, vol que fruïm de la vida, però no sé que deu haver perdut la segona guerra contra els dimonis perquè es nota que cada vegada pinta menys.
DÉU I EL CAPELLA TREMPAIRE
Cada vegada que aquella noia anava a missa el mossèn, un noi jove d’uns vint-i-cinc anys, trempava com un desesperat darrera a l’altar i havia de fer uns esforços sobrehumans per continuar la missa sense ser incoherent (no dic sense dir rucades, perquè de rucades sempre en deia una o altre...).
Aquell vespre, ja desesperat, es posà a pregar a Déu amb tota la seva ànima i li prenguntà perquè el temptava d’aquella manera, si volia provar-lo igual que havia fet amb Job.
Déu se li aparegué i li contestà: “Fill meu, no siguis idiota i no em consideris un ésser dolent que gaudeix amb el patiment dels altres. Deixa’t estar de romanços i estima tan com puguis aquesta dona que jo he fet que t’atregui per tal que els dos us estimeu i us doneu plaer...”
|
|
|