El foc de nou ha esclatat dins meu. Un foc ja conegut. Unes flames que desitjava evitar, complement quasi necessari a aquesta estranya realció.
Un desig provocat per una barreja de sensacions i emocions. Un desig fòra de tota normalitat, de tota racionalitat, fixat en mig de la irrealitat permanent i dins el camí que mai es trobarà amb tu.
Un sorprenent incendi que creia del tot apagat i que s'enlaira des d'una ànima bloquejada. Un desig intens que creix desmesuradament així que descobreixo cada deliciós racó de la teva complexitat.
Em crema la teva dolçor, m'escalfa el teu xiuxiueig i deixo que encenguis amb la teva passió cada maravellós instant que compartim.
tenir-te a petits mossecs és un plaer irrenunciable
És desig aquest foc? Cal la serenitat? Segurament, peró que sempre ensquedi una mica de rauxa. Malgrat l´edat sempre ens surt de dins alguna sensació que creiem adormida, aprofita-ho i gaudeix-ne quan la sentis despertar, agafala que no sigui fugissera...
ahir no la vaig poguer seduïr...cert. Potser la tàctica no va ser la més indicada ....però al final caurà rendida als meus peus (i el q no són els peus) !!!!!!!!
Sols necessito q em deixi atansar a ella, pq em conegui d aprop...
Erràtica....sé q estàs enamorada i no pas d mi...però sigues socialista i comparteix amb altres la teva riquesa personal...
un petó
per la erràtica eh, no pel mandril del cetic !!!! :)
a més cetic tu ja has vist la desplegada d'arts amatories eh? que si xata , que si necessitat, que si l'ultim tren , que si la maduixa.... res de res...
msanc se el que dius perquè l'ultim any he anat trobant això de la serenitat, a més per edat hi hauria d'haver arribat abans jo que soc un peleeeet mes gran ;)
però em penso molt...que NO!!!!!!!
Erratica...aquest foc a mi se'm solia transformar en escalfor...però...ara...(deu ser l'edad) se m'ha transformat en serenitat.
un petó