En una d'aquelles tardes d'estiu
en que la raó i el sentir
fan picabaralla..
i la xafugor dels núvols inmòbils, heteris i ferèstecs
fan una ombra pausada
dins la mirada trista...dels meus ulls..
també inmòbils,
sobtadament cansats...
de vegades tristos.
Benedetti dona un suau moviment a l'aire
amb la veu endolçida pel poema..
parla del enamorats que conversen dins del jardi botànic..
parla de la vida de l'esperança i la mort de l'amor,
mentre el meu cap viatja..en direcció desconeguda
cap a un país llunyà...
"una cançó de bressol del Bartra; nin non? nin non?
una balada de vent i aigua
un projecte inacabat!"
De sobte ...el somni m'ha envaït, ja no sóc aqui!
veig arribar per l'horitzó, una cavalleria de pors i dubtes
i el racer del teu cos
no ha estat suficient barricada per protegir-me!
M'has mirat amb el posat cerimonios...
aquelles maneres teves
de donar solemnitat a l'instant
regalant oxígen a l'atzar.
i les dagues de la nit sense records.. m'han paralitzat!
"una cançó de bressol
una balada de pedra i aigua
un poema inacabat?"
La cavalleria avança amb peu ferm, mirada neta i foc a la sang;
porta cuirasses fetes d'anys i silencis
braços rigids d'haver abraçat el buid fins l'esgotament
El miratge de les pors avança...
seca els meus llavis i deixa el meu cos abandonat.
No te salves; ni ahora ni nunca.... xiuxiueja Benedetti..
se m'ocorre mirar lluny i veure les pors des de la por primera
la que dorm avui al capçal del llit
se m'ocorre ordenar-les
per colors, tamanys o formes
se m'ocorre empaitar-les
per que trenquin aquesta composició tan perfectament aliniada..
Que podem fer amb les pors quan tenen pas ferm i peu àgil?
se m'ocorre separar-les
distreure-les
gronxar-les en els gronxadors de les coses arbitraries
però no ho faig!
se m'ocorre desdibuixar-les
desafiar-les
donar una nova adreça al seu destinatari...
però t'espero a tu per anar a combat!....
Si creus que la por i el dubte són angoixants, d'antuvi et podria dir que sí que ens poden neguitejar i pertorbar, però si fem un esguard molt més pregon ens adonaríem que a la llarga donen fruits molt més saborosos i deliciosos. De vegades el camí en comú ha de ser un fruit, però de la reflexió i l'anàlisi i aquestes accions generen dubtes per molt idíl·lica que siga la situació, paciència i ànim (veig que ets una apassionada de bartra)