Es va aixecar del sofà amb el regust de plaer a la seva ment i amb la contradicció envaint cadascun dels seus pensaments. Havia tornat a caure en la seva seducció i tot i uns moments de dubte i de fingida negació, quan el tenia a prop, la seva voluntat s’esvaïa i el desig apartava la racionalitat per deixar pas a la total rendició. Tantes vegades s’havia proposat de deixar-lo i tantes altres l’havia tornat a necessitar amb força…
Avui una vegada més quan es posa al llit, encara pensant en ell, decideix que ha de deixar –lo, que no pot ser que tot i sabent que li traurà el son sempre que ell vulgui no hi pugui renunciar, ho te clar, no pot prendre més cafè..;)
q dolenta ets ehhh jo q m´estava iposant a la teva pell.......i tot per un mísero cafè !!!!!!
En qualsevol cas sempre et queda la opció descafeinada q és la normalment acabem triant per quasi tot...
Un petó provocadora