| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de odi_rabia
|
|
| |
Carnaval, carnaval...
 divendres 1/febrer/2008 - 02:52  634  2
No sé perquè però no m’agrada aquesta data, ser qui no ets no m’agradat mai, sóc qui sóc i no tinc perquè ser un altre, tenir o ser allò que no tindré o seré mai...llavors quina gràcia té? Si potser no serà mai cap projecte...
Potser visc massa en aquest planeta que li diuen la terra, però també m’agrada anar al més enllà, per poder un dia... d’aquells utòpics arribi a saber realment què és l’infinit..., digue-li món paral•lel que en l’infinitud es crea, digue-li utopia perquè sempre ho ha estat, digue-li com vulguis... però és el meu i per això serà defensat a ultrança, perquè forma part de mi i està dintre d’allò que li diuen la vida, la meva vida, de la qual jo sóc protagonista.
Cal ser un altre personatge? ... em penso la resposta i contesto amb decisió: No!, com aquella resposta que mai me la podran fer enrere, perquè és forta i tira cap endavant!
Veig un camí que tira milles i que no podré sortir-me mai, perquè tinc esperances en “el pais de nunca jamás”...existeix! Perquè hi ha molt camí recorregut que no val la pena perdre!
A kuidar-se!!
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
allurak |
Ets una radikallilla odi! (amb carinyo)
Tuesday, February 5th 2008, 7:13 AM
Això de la personalitat i de disfressar-se o no és com la matèria o l'enregia: no es crea ni es destrueix, simplement es transforma.
I sí, queda carca, però és el que hi ha. Crec que les persones de conviccions fortes les continuem tenint al cap del temps, però mostrem (o no) les nostres idees d'una altra manera a igual que aprenem a viure més còmodament entre altres idees.
Cada vegada hi ha menys necessitat de mostrar el que creus, perquè ho acabes veient com una manera de ser teva i no necessites que els altres t'aprovin o reprovin el que penses, simplement ets així i penses així i no ho vas esbombant als quatre vents i cada vegada evites més debats i petites discusions que t'alteren i et fan sentir malament.
Però en aquesta manera de fer que sembla passotisme, cada vegada et refermes més amb la teva identitat i vas actuant poc a poc, pas a pas, amb més calma i potser també més convicció al mateix temps que trobes el teu lloc en aquest món.
FI
Per cert, a mi tampoc m'agrada el carnaval, em fa vergonya disfressar-me...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
