| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
el dragon khan de les emocions
 dimarts 5/maig/2009 - 05:23  485  14
Segurament no passa a tothom, potser només a les persones emocionalment més inestables, però la veritat es que a mi em passa moltissim fins al punt que m'hi podria arribar a acostumar, a pensar que nomes es un estat i que aviat arribarà l'altre.
S'inicia amb una sensació de tranquilitat, fa dies que les coses marxen amb absoluta rutina i normalitat i mica en mica te n'adones com les coses surten, com tot es posa al lloc on volies, i comences la pujada, no sense esforç ni sense posar-hi molt de la teva part.
Tot d'una te n'adones que ets al cim, i tens una sensació de felicitat que tot i que saps que es momentania, no és el primer cop que et passa, la gaudeixes amb intensitat, segon a segon, et voldries quedar allà sempre... però es breu, i incies el descens, moltes vegades amb absolut vertigen, tot d'una allò que donava sensació de ferm i segur, s'ensorra sota les teus peus, i caus amb la sensació de que no hi ha fre, que no hi ha fi.
Aterres i tocar a terra, tot i que mai havies oblidat on era el terra, es dur..... I quan vens de dalt moltes vegades el terrra et sembla mes avall encara. Però no se t'oblida quina es la teva realitat, aquesta, arran de terra, intentan construir sempre un camí que et torni a portar allà dalt on s'hi estava tant bé, on les coses eren quasi perfectes, i on els somnis tocaven a la realitat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
ailatan12 |
Jo em sento imbècil!
Tuesday, May 5th 2009, 7:00 AM
hehe! Quan em passa això em sento imbècil... sí, visc sempre esperant la caiguda, però disfrutant del moment. I en el moment de caure dic. " ja ho sabies que passaria això, per què et vas motivar tant!?).
Crec que ens motivem perquè les pujades ens ajuden a passar millor les caigudes, i ens ajuden a treballar per tornar a pujar... i d'aquesta manera podem ser feliços sempre... per molt que hi hagi mals moments, per molt que passem uns dies tristos.
Viu i riu, és la meva teoria. Quan les coses no rutllen, busca algú o alguna cosa que et faci riure, i si rius, alhora estaras vivinT!
N
|
|
Ferro |
eisss..
Tuesday, May 5th 2009, 5:43 AM
Veus com veniu amb mi?..el que tu dius "a dalt", és que el jo anomeno el pis de dalt...
Ara estas al submòn, però et dic una cosa erratica, el submon és xulo, i a dalt com dius tu, si està bé perquè ens ho van dir de petits, però...no, no, no...apren a viure al submón i fins hi tot t'ho passaràs bé...
Endavant !!!
;-)))
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
