|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
Quatre infra-històries ( una per la Mònica)
dimarts 5/maig/2009 - 05:14 400 3
UN QUADRE ODIÓS
Quan es van casar la seva esposa era tan bella, tant dolça, tan perfecta que contractà el millor pintor de la ciutat per tal que plasmès a la tela totes les virtuts de la seva estimada.
Quan es van divorciar es mirava el quadre i es preguntava on havia anat a parar aquella noia que ell havia admirat i estimat tant.
I vet aquí que un dia va comprobar que, amb els anys, dues banyes i una cua de diablesa s’havien afegit al retrat original.
LA CORBATA I EL LLACET
Sempre havia vestit amb corbata però passa davant d’aquella botiga de moda i s’enamorà d’un llacet blanc i se’l comprà.
L’endemà i l’altre i l’altre es posà cada dia el llacet fins a quasi oblidar-se que a l’armari tenia un munt de corbates.
Al cab d’un quant temps, però, se li passà la mania dels llacets i es tornà a posar una corbata. El que no s’esperava de cap manera és que la corbata es vengès de la seva infidelitat ofegant-lo.
LA PRIMERA NOTA FALLADA PER LA DIVA
Per primera vegada a la seva vida la diva fallà una nota. Fou aquell re agudíssim al que feia un any o dos hagués arribat sense cap mena de dificultat, que ara se li feia llunyà i inabastable.
L’orquestra tota quedà paralitzada de pànic.
La major part del públic, també; malgrat que alguns espectadors xiulaven perquè la diva sempre els havia semblat una dona arrogant i sobèrbia.
Era igual. El que estava clar era que la mort havia començat a fer acte de presència.
LA REVELACIÓ QUE DÉU HAVIA FET A HAYDN
Per la Mònica i el seu somrís que hagués enamorat Haydn ( a banda de a mi ).
Haydn estava molt preocupat perquè, per molt que ho intentava, no aconseguia composar música trista. Els sacerdots pels que treballaven li ho criticaven durament i li deien que semblava que se’n rigués dels patiments de Déu i dels homes en aquesta vall de llàgrimes. Ell els contestà que què hi podia fer si Déu li havia donat un cor alegre però els capellans continuaven pregant-li que fes peces tristes que féssin que els homes reflexionèssin, s’humiliéssin i es sacrifiquèssin.
Vet aquí que un dia, però, mentre Haydn estava necessitant Déu i ajuda per tal de composar un tema molt trist se li aparegué Déu i li digué: “Joseph, que no t’enganyin, que jo he creat l’home per tal que frueixi de la vida i qui no vol que en frueixi i que se l’amargui venint o sense venir a tomb és Satanàs i els seus enviats.”
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|