| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de cetic
|
|
| |
Torno a casa!!!
 dimarts 5/maig/2009 - 04:21  605  24
Fa ja un década que vaig fer les maletes i vaig travessar el llindar de la meva llar per no tornar-hi mai més. Vaig despedir-me dels meus pares que sota la indiferencia amagaven la alegria de perdre'm de vista. Recordo sentir el tap del cava rebotar pel menjador mentre cridava al ascensor. ASCENSOOOOOOOOOOOOOOR!!!!!!!!
Una dècada despres he decidit tornar. Mes igual si he de dormir al garatge amb una caixa de cartró. Jo vull la mama!!!!
Estic cansat de buscar amor on no n'hi ha. Vull la mama!!!!!
Vull tornar a sentir-me cuida't. Vull tornar a sentir la magia de que les coses es netegin soles, que els plats apareguin a taula tots sols, que la roba torni a caminar sola cap a la rentadora i de la rentadora al estenedor i del estenedor al armari.
Però sobretot vull sentir-me estimat incodicinalment encara que sigui un imbecil. No vull haver de coneixem i entendre'm per tal de no depositar les meves necessitats infantils en una parella. Vull la mama i el seu amor inconcional!!!
Dedicat a les mares que no se quant va ser el seu dia D...mames del mon...feteu una patada al cul als vostres fills i que espavilin o als 40 encara estaran buscant mamas a les seves parelles.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Bebè egocèntric i manipulador...
Tuesday, May 5th 2009, 5:49 AM
Ei, que el que dius no està lluny de la realitat eh???
T’has fixat en els polítics? En l’economia? En les relacions socials??? Societat infantilitzada i neuròtica que busca l’amor i el plaer en la dependència a través d’unes idees que ens van ajudar a sobreviure quan no podíem fer-ho soles. I ara que podríem sortir a triar la vida que volem viure demanem que ens la continuïn solucionant les altres: la parella, la mama, el papa, el gos, l’estat, el govern, els polítics, els banquers, les farmacèutiques venedores de Tamiflu i prozac...
Però n'hi ha que pensen que el millor és l’acció directa sempre, com a dona, chacha, senyoreta de companyia, filla, cangur, mare i pare, nena, gossa, puta, princesa, gata, com a animals per domesticar encara... en un món tant fastigosament “port aventuritzat” on fins i tot el risc deixa de ser-ho per ser una màscara de suposat descontrol de les emocions però sota la seguretat tant volguda... la del bebè egocèntric i manipulador que duem dins encara.
Cètic: que et moqui la iaia i visca la puntada de peu al cul per l'alliberament de totes les que volen alliberar-se i alliberar!!!!
:P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
