|
El meló vietnamita (Pt.IV)
dilluns 4/maig/2009 - 11:41 1577 2
O, com dirien els saxons: 'The Melon is Back!'
Ja passa en les pel·lícules de felins i/o mustélids. Que quan sembla que el malson arriba a la seva fi, s'encén una llum dintre d'una caseta de niness. O qualsevol altre recurs cinematogràfic deixa entreveure que el Diable segueix entre nosaltres.
Recentement he portat a aquesta casa a la meva mare, amb el meu cotxe. Un dia xerrant de tot i de res, la meva mare em va dir:
- Ja t'has menjat la carbassa?
- Quina carabassa, mare?
- La darrera vegada que vaig estar et vaig deixar una carbassa...
- Allò era un meló vietnamita, mare?
- No, el meló vietnamita m'el vaig emportar jo i li vaig donar al teu germà. Què n'has fet de la carbassa?
Jo només vaig poder, amb prou feines, empassar saliva...
Per tant aquell maleït meló vietnamita segueix atemorint el món. Aneu amb compte. Molt. I tingueu por. Més. Perquè jo vaig executar una maleïda carabassa que el Diable va canviar per a evitar la destrucció i fi del malson. I jo amb el meu germà fa dies que no parlo. Benvinguts al caos més aboslut. Benvinguts al tiovivo dels mustélids. Benvinguts a la vostra veritat.
p.d.: Mantingueu els nens lluny dels melons vietnamites, si us plau.
|