| |
DE VEGADES (Versió traduïda del original)
 divendres 1/maig/2009 - 08:44  1540  2
DE VEGADES
De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que la teva destinació són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut les estrelles,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha espai algun per als teus peus,
que no hi ha sortida en el carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil·lusió
s'apoderen del teu cor ...
Però encara i aixi pots confiar, que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només les hi ha en la teva ment,
que fins i tot al desert més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel, ple de llum i d'estrelles,
que dintre de tu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant, solament és nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè, sinó teu perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció, que tu ets amor ple.
Estàs destinat a donar,
més que a rebre.
Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un engany temporal i passatger.
Estàs destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat al teu racó.
|
Contactes
Registra´t
