El dia 7 farà 10 mesos que ens vas deixar i no et pots arrivar a imaginar el que et trobo a faltar, sobre tot les nits al no sertir la moto de quan arriva i amb quedava tranquila. Tothom amb diu que tinc q seguir endavant i això faig, però amb costa renuncia a la perdua d'una persona com tu, que encara q no ho fossis eres el meu germà petit.
Feia dies que volia escriuret alguna cosa però no amb veia en cor, fins avui que he llegit un blog i m'he decidit.
Només et volia dir que sempre estaràs dintre meu i al meu costat, com fins ara i com han pogut veure alguns també a la meva esquena.
Esperu que allà on estiguis siguis molt feliç com ho vas ser amb nosaltres. Un petonas molt fort de la germana pesada.
segeuixen amb nosaltres. És molt bó poder-ho escriure-ho, explicar-ho en veu alta... sempre que vulguis escriure aquí hi haurà algú que et llegira i que segurament es sentirà molt aprop teu. Una fortissima abraçada
És bo treure els sentiments que un porta dins, t'alleugereix la càrrega dolorosa que malauradament molts em sofert. Ànims sigues valenta. Sempre tindràs el meu soport.
encara el tens amb tu...lluny...però amb tu. Només cal que triis una estrella aquesta nit, li posis el seu nom...i el tindràs per sempre més allà a dalt amb tu.
un peto