| |
Tan sols un conte
 dimecres 30/gener/2008 - 12:44  522  2
LÂ’altre dia vaig tornar al riu. Riu dÂ’aigues tranquiles i transparents. Riu que sÂ’escola entre roques i que de sobte, aturat per una gran roca, la voreja cercant altre cop el seu destÃ...morir en un altre riu per tornar a neixer i acabar al mar omplint-lo de vida.
Aquell dia m’hi sentia sol i envoltat d’un silenci tan intens com inmens. Em trobava prop de l’aigua quan un soroll va trencar el silenci, provenia del cel. Era tan gran el silenci que vaig poder sentir el batec d’ales d’un corb que volava molt enlaire. Era tant clar el batec de les ales que gairebé sentia l’aire que movien a la meva cara malgrat la distà ncia.
Empes per un instint que a algú li semblaria irracional i ple de follia, em vaig despullar, i aixi, nu del tot, vaig començar a caminar riu amunt. Sentia com un crit provinent del silenci que m’empenyia a anar cap a un destà desconegut, fins que em vaig trobar davant d’una gorga desconeguda i d’una profunditat tan inmensa com el silenci que regnava en aquell indret. Fins i tot l’aigua semblava escapolir-se per entre les pedres saltant i jugant amb cadència silenciosa riu avall.
Atret pel crit silencios vaig entrar lentament a la gorga pensant que potser havia estat un lloc de trobada de bruixes...o qui sap si el crit que sentia era el d’una dona d’aigua que m’atreia talment els cants de les sirenes atrauen als mariners cap a les profunditats. Com si fos un somni vaig continuar cami de la profunditat, no veia el fons...tanta era la fondà ria! Vaig entrar fins a submergir-me completament cercant la profunditat infinita. Em sentia tranquil, molt tranquuil mentre m’enfonsava lentament atret per una força sobrenatural. No semblava pas que m’ofegues tot i estar completament cobert per l’aigua, quan de sobte va apareixer:
Era una figura etèrea, femenina, es movia amb gran facilitat en el medi aquà tic i s’atançava cap a mi...no em vaig espantar i menys quan molt aprop meu vaig descobrir la seva gran bellesa i el seu somriure encisador. Jo, quiet, inmers en la profunditat ho vaig veure clar... aquell ser mitològic o de llegenda, que tan sols sortia als llibres, acbava de fer-se realitat devant meu. Em va cridar, hi vaig acudir i la vaig veure. Em volia a mi, per aixó quan va estar tan aprop meu com per rebre el seu bes, vaig obrir la boca sense importarme estar submergit al fons de la gorga, no va ser un bes mortal, tan sols em va transformar i va capturar el meu esperit que ara està per sempre mes al fons de la gorga al costat del ser més formós i fascinant que mai ningú ha vist.
FI.
|
Contactes
Registra´t
