| |
Tres infra-històries
 dilluns 27/abril/2009 - 04:51  366  3
JAHVÉ I L’ESFINX
Jahvé n’estava fins els collons de tenir paciencia. Havia tolerat ser un dels molts deus hebreus fins que, finalment, Moìsès se n’adonà que ell era l’únic Déu. I n’esava fart que el seu poble hagués de suporar l’esclavitud i l’altivesa dels egipcis, per això quan aquell vespre l’esfix se li va acostar amb propòsits lascius li etzibà un cop de puny tant fort que li trencà el nas i ordenà a tot els éssers que aquell nas –que deien que era més perfecte que el de la Cleòpatra- mai no fos restaurat.
LA VENJANÇA DEL FILL
Aquell noi maltractava als seus pares de jove perquè ells l’havien malcriat de petit.
MATANÇA
Quan no sabien què fer, en Julià i l’Andreu pujaven al terrat i amb les seves escopetes de perdigons es dedicaven a matar gats, coloms i gavines.
La recesió econòmica estava sent molt dura, ells no trobaven feina i feia anys que havien deixat de cobrar l’atur o sigui que d’una manera o alra havien d’alimentar-se.
Els veïns no protestaven, primer, perquè en Julià i l’Andreu foragitaven del terrat aqueles bésties que no deixaven de ser brutes i molests i, després, perquè algún vespre compartia amb ells la seva caça.
De mica en mica, mesura que la crisi anava esclafant el coll de la ciutadania, l’exemple de’n Julià i de l’Andreu s’anà extenent per tots els barris de la ciutat i aviat la ciutat es quedà sense animals domèstics de cap mena, ni gavines, ni cap altre ésser comestible.
Llavors en Julià i l’Andreu materen un nen que devia tenir uns sis o set anys, l’escorxaren i en feren una barbacoa amb diverses salses exquisides.El tall era tan bo, que Herodes resucità més cruel i nauseabund que mai...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
