| |
primavera....
 divendres 24/abril/2009 - 11:22  892  2
sí, crec que és això, tornada a l'adolescència...com sinó podria explicar el rebombori que m'han causant les meves hormones? Han fent estralls al meu sentit d'autocontrol... Serà que la primavera m'ha arribat amb més influx que mai, sento com els colors em pugen a la cara mentres he viscut un dia intens. Per molts serà quasi irreal i possiblement es consideraria vist per algú altre com a tètric..pq quin sentit pot tenir tot això al parlar d'una apendicectomia? Però estimat/da lector/a la cosa canvia quan al teu costat tens un bell especimen del sexe masculí amb uns ulls que fan conjunt amb la bata i que el simple fet de veure'l posar-se els guants t'estimula determinades zones cerebrals que no haurien d'estar en acció en aquell precís moment. L'influx de la màgia no s'acaba allí quan a l'inici del ball et col·loques al seu costat, aguantes un Farabeuf per aquí, ara aguanta açà; eixugues sang per allí; dos mans estranyes que es freguen; ara una lligadura per allà; t'aguanto la mà per dur-la aquí; acosta't més; més? ai,quina calor que fa!; bisturí; i continua el nostre ball. Xiuxiueig per aquí, i mitja rialla que va. Fem canvis al ball, ara t'ensenyo a suturar, dels dos el primer punt naix, i tornem a començar. Inicio el punt, sense tremolar, mentre el bell cirurgià contempla a l'aprenent. ai, ai, ai! Un nou punt ha nascut tant perfecte com l'anterior. S'acaba el ball, s'apaguen les llums, ens traiem els vestits de ball de conjunt amb els guants, i tot d'una s'esvaeix la màgia anterior. El conte s'acaba, i tots tornem als nostres llocs.
I qui diu, que no ha passat? senzillament, al quirofan tot s'hi val.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
