| |
TomasM-Porta |
Poetigat
Friday, April 24th 2009, 11:55 AM
No sé, ara això de l'ingenuitat em té intrigat. Ja en parlarem més a fons.
Pel que fa al meu estil de vida, l'estic canviant. Fet i fet, estic vivint una crisi personal important que em portarà a dedicar la meitat de la jornada laboral a escriure en comptes de a fer coses que no m'agraden; i, de l'altra, ja vas veure que ara mateix estic interessat en el budisme.
Però penso que en totes les coses podem mirar les coses boniques i les lletges. Davant d'una església, podem mirar la seva bellesa. O davant la música de Bach, quedar-nos extenuats. O podem pensar en tots els crims que ha cotmés el Vaticà i en el poc que ens agrada Benet XVI ( ei, ja sé que Bach era protestant, pensa en Haydn, si vols ).
No és la mirada ingénua la que ens fa optimistes perquè ens amaga les parts més tenebroses de les coses i les persones?
Penso ara en la bellesa de les dones ( masclista!!! em diran, val, em disculpo, m'agraden les dones ). Les dones també tenen clavegueres, budells etc...però nosaltres ens quedem amb les part del cos que més ens atrauen. No anem a fer una vivisecció ( o com es digui ).
Ei i consti que jo no estic dient que les dones només tinguin bellesa fÃsica ni ens atraiguin ´fÃsicament, ehhh.
|
 |
Poetigat |
Persi...
Friday, April 24th 2009, 11:43 AM
...sobre això de la felicitat i la ingenuïtat... jo el que no puc fer és amputar la meva capacitat de pensament, la meva intel·ligència, sigui aquesta molta, poca o suficient... No puc, ni ho vull, de fet... Seguiré pensant i si arribo sovint a judicis massa crÃtics amb el que m'envolta, doncs, mala sort...No crec en la felicitat, la vida és un camà i hi ha de tot, bons moments i dolents, res perdura, la societat de consum ens ha venut que la felicitat es pot comprar i vendre,però en realitat la gent viu més neuròtica que mai... Ara si a tu et fa feliç el teu estil de vida, doncs, sobretot, no el canviïs!
|
|
Poetigat |
Polèmicaaaaa....!
Friday, April 24th 2009, 7:58 AM
A veure, Persi, gaudeix tot el que vulguis, i me n’alegro molt per tu, però jo també puc exercir el meu dret democrà tic a discrepar i a passar el Dia del Drac tancat a casa, o no?
Jo també vaig néixer potser amb excés d’esperit crÃtic, i potser tendeixo massa a criticar, però això no vol dir que no m’agradin moltes coses com la Tori, el Pessoa i fins i tot alguna altra... No, al marge de bromes, m’agraden i gaudeixo amb moltes coses i a més reconec que tendeixo a la hipèrbole, és a dir, a exagerar quan critico i quan ensalço.
La societat tendeix al gregarisme i jo no suporto el gregarisme, què vols que hi faci. No vol dir que jo no tingui també conductes gregà ries, com tothom, som animals socials. Abans també havia passat dies del llibre tradicionals, i potser en torni a passar en el futur, qui sap... No sóc dogmà tic. Ser dogmà tic també és perdre d’una altra manera la capacitat crÃtica.
Això de viure una mica amargat o no és un tema més personal. En tot cas dir que si em passa o m’ha passat no crec que em vingui tant de l’esperit crÃtic sinó més aviat de circumstà ncies personals. En tot cas creu-me que no li vull amargar la vida a ningú.
Això sÃ, tinc una visió pessimista de fons de l’existència que suposo que sempre portaré a sobre. Per sort tinc el sentit de l’humor per expressar-la, i seguir passant-m’ho bé a la meva manera, com a mÃnim a estonetes, malgrat tot.
|
|
|
Contactes
Registra´t
448 
16
