| |
Quatre infra-històries
 divendres 24/abril/2009 - 04:41  443  0
OTEL.LO I DESDÉMONA
Otel.lo i Desdémona van esdevenir peixos i van passar a ocupar exclusivament ells dos una diminuta peixera.
Malgrat tot, Otel.lo no podia evitar estar gelòs d’aquella pedra blanca que semblava que tingués ulls i que fes un dolç pessic al cul cada vegada que hi passava Desdèmona.
LA JUSTÍCIA DIVINA
Aquell profeta sapientíssim digué: “Déu mortificarà als que mortifiquen i es mortifiquen en nom meu i farà gaudir als que gaudeixen i als que fan gaudir!”. Però l’home, a mesura que avança la història, ha anat esdevenint un ésser més amargat i ressentit i ha colgat en l’oblit més profund les sàvies paraules del profeta.
LA TRAGÈDIA DE L’AFORISME SENSAT
Aquell aforisme volia esdevenir sensat i buscava desesperadament matissos que l’allunyèssin de les rucades. No se n’adonava que si devorava masses matissos deixaria de ser un aforisme.
TRASLLAT D’UNA COLÒNIA DE POLLS
Idomeuneu ho provà tot per treure’s de sobre aquella plaga de polls, però els polls, perseverants i ultraresistents, vencien totes les batalles. El seu cap semblava un galliner perquè, a més, els mascles eren d’una potència i una fertelitat esferidora i alguna vegada, mentre menjava, alguna boleta blanca havia rodolat cap avall com una mena de floc de neu ínfim.
Vet aquí que la solució vingué de la banda que menys s’ho esperava: a mesura que en Idomeneu s’anà tornant calb els polls no tingueren més remei que traslladar-se a d’altres caps més ben provistos de cabells i, finalment, amb el darrer cabell, emigrà el darrer poll que ara ha fundat una colònia als llarguíssims cabells de la seva filla Clepsímonda.
|
Contactes
Registra´t
