| |
Ens van reduint la vida a un anar pasant
 dijous 23/abril/2009 - 10:06  580  0
Que extrany! mentres tan l'home ignora cada cop mes el seu sentit de la vida, i redueis tot a un trist paper de fatelitats per anar passant, per acabar el mes, per estalviar alguna cosa, i tenir una mica mes,arrestra una vida desafortunada, sense esperansa i esceptica.
Mentres tan el pare i el fill segueisen sense entendres, sense saber saludarse, sense saber unir criteris, sense sapigue d'on treure temps per donarse la ma i parla junts.
Mentres tan el matrimoni no sap com trencar l'aburriment, les tentacion d'anarsen cadascu pel seu cami i les nits que trenquen els esquemes del amor i del respecte, i es converteis el matrimoni en la mes insoportable de les convivencies.
Mentres tan els fills no saben que es una crueltat desprecia alas avisb i als sogres, portanlos a residencies, desisantlos al estiu, per poder anarsen ells de vacanses mes trenquils i lliures.
Mentres tant no sabem veure el sufriment del cumpany de treball, i no sabem disculpa les explusions del vei que no pot aguantar mes, i no saben tendra una ma al altre, i no sapigem parla amb generositat, ino sapigem perdonar.
Cambiem les escoles vuides, per escoles de persones grans,per a tot nosaltres, i adonarnos que som uns ignorants que tan ni sol sabem que la vida segueis mereisent la pena viurala.
Tornem apendre a viure la vida atreves dela gent grant.
|
Contactes
Registra´t
