Aquest any serà un Sant Jordi diferent, sense tu pare. Però passejant m'enrecordo encara dels matins que voltavem pel centre mirant llibres, el mati a primera hora eres el primer en regalar-me a mi i a ma germana una rosa, ben maca per nosaltres.
Avui, m'ha tocat llevar-me a primera hora del mati i buscar la rosa més maca per tu pare. L'he posat a la gerra a la teva taula amb una foto al costat on sortim tots quatre junts, la mare, ma germana, tu i jo. T'enyoro però sé que estas al meu costat.
Feliç Sant Jordi pare.
I Feliç Sant Jordi a tothom i aquells que es diuen Jordi :)
segur q el teu pare és al teu costat... com el meu... He llegit el blog i has fet q em caigués una petita llàgrima. Nosaltres no teniem temps de sortir a remenar llibres, però si q era l'unic q ens regalava una rosa a cadascuna. Fa molt temps q això va desaparèixer...però cada any penso en la rosa q ell em regalaba...tu no deixis de fer-ho.
Un peto bunika.