| |
Llença un llibre per Sant Jordi!
 dimecres 22/abril/2009 - 09:35  1296  6
Per Sant Jordi, aquest any he decidit instaurar el sa costum de llençar, com mínim, un llibre a les escombraries. A casa em falta espai per posar llibres i, sent rigorosos, segur que molts d’ells són perfectament prescindibles. Aquest any llençaré el llibre “L’economia de la Segarra: Especialització agrícola i desenvolupament ramader”. L’he fullejat abans (una mica per sobre, ho he de reconèixer) i he arribat a la conclusió que no m’interessa pas gaire. I que consti que, evidentment, no tinc res contra la gent de la Segarra... Aquest llibre me’l vaig trobar l’altre dia precisament dipositat al costat d’un contenidor d’escombraries que hi ha molt a prop de casa meva, juntament amb dos llibres més: “Pintures i escultures de l’Hotel Romàntic de Sitges” i “Tengo 50 años. ¿Qué me pasa, doctor?” Tots tres llibres estaven en perfectes condicions de conservació, i em va donar un rampell i els vaig recollir, els vaig posar sota el braç i me’ls vaig emportar cap a casa. El que més m’interessa és el de Sitges. Tampoc no me’l llegiré mai, però el guardaré probablement tota la vida. En quant al dels 50 anys, està molt centrat en la problemàtica de la dona, un sexe completament oposat al meu sexe actual, però com que ningú que sigui honest amb ell mateix no pot estar segur del sexe que tindrà d’aquí 12 anys, també he decidit guardar-lo, per si de cas... A més, sempre li puc regalar a alguna amiga, ni que sigui d’aquí uns anys... . A la meva mare no, que no vull recordar-li que ella ja en té més de 60...
Com a persona que escriu, que estima la literatura, i llegeix llibres tot l’any, i se'n compra sempre que pot o li ve de gust, aquesta festa no l’acabo d’entendre... Per a mi els llibres són una cosa de cada dia, no d’un dia en particular. A més, jo no m’estimo pas tots els llibres. El mateix “L’economia de la Segarra: Especialització agrícola i desenvolupament ramader”, per més que m’he esforçat, no he aconseguit agafar-li cap mena d’afecte. I torno a recordar que, evidentment, no tinc res contra la gent de la Segarra... Però sí que hi ha llibres als quals em nego rotundament a celebrar el seu dia. És malaltís estimar-se tots els llibres... Jo m’estimo els llibres dels quals m’agrada el seu contingut, i prou. De fet, hi ha llibres que odio profundament... És que hauria de celebrar el dia del llibre de les memòries de l’Aznar, també? O el “Mein Kampf de” de Hitler. O les faules de parvulari espiritual d’en Paolo Coelho. O tants d’altres...
De fet, molts dels llibres per regalar, que més es vendran durant aquest Sant Jordi, segur que em servirien per celebrar el meu Sant Jordi particular durant molts anys, si arribessin a les meves mans... Tal vegada, però, acabin arribant a les meves mans... Com la immensa majoria d’aquests llibres, aniran a parar a mans de gent que no llegeix, o a qui no li interessa aquell llibre que li regalaran, només els hi serviran per fer nosa per casa, i, segurament acabaran poc temps després també abandonats al costat d’un contenidor d’escombraries.. I així podré venir jo i recollir-los i llençar-los a les escombraries pel Sant Jordi vinent... Però ben entaforats al fons de la bossa, que no tinguin cap mena d’escapatòria possible... Que sempre hi ha algun sonat que els podria recollir... Tot i que dubto seriosament que “L’economia de la Segarra: Especialització agrícola i desenvolupament ramader” hagi estat pas el regal de Sant Jordi mai de ningú, ni tampoc que ningú que no fos jo mateix hagués fet mai l’esforç de recollir-lo del costat d’un contenidor d’escombraries... I torno a recordar, un cop més, que no tinc res contra la gent de la Segarra.
I de la rosa... què dir? “Tan tronada tradició...” I masclista, val a dir... Què és això de regalar un llibre als homes i una rosa a les dones? Si tothom sap que les dones, en general, llegeixen més que els homes... A més, les roses són molt més boniques als rosers que no pas tallades i dins un plàstic. Però millor que ho digui tot per mi una magnífica cançó d’en Pau Riba cantada per Roger Mas. Vídeo dedicats, com no, a totes les dones que no em regalaran cap llibre ni cap rosa per Sant Jordi i a les quals jo no regalaré cap llibre ni cap rosa, aquest any... És a dir, a totes les dones, en general... I de passada, per compensar una mica, també dedico aquest vídeo a la gent de la Segarra.
www.youtube.com
I de tota la collonada, que diria en Josep Pla, aquesta de Sant Jordi, jo personalment només salvaria el drac, bèstia mitològica que em cau simpàtica i que és molt present en la simbologia d’arreu dels Països Catalans. (Segurament també a la Segarra i tot...) Es veu que simbolitza les forces incontrolables de la natura i de la psique humana, i per a mi també pot representar, doncs, l’inconformisme i l’esperit crític. I per mi es podia haver menjat la princesa i Sant Jordi... Que vaja mite el Sant Jordi dels collons: només va aparèixer per matar el drac quan estava en perill la princeseta i no abans quan estaven en perill les altres donzelles del poble. Per acabar, doncs, una de les moltes cançons fabuloses de la Tori Amos, una que va titular “Dragon”. Noti’s que en aquesta actuació la meva pèl-roja favorita llueix una perruca “rossa”, per acabar de lligar-ho tot...
www.youtube.com
En fi, res més, espero que passeu un Sant Jordi culturalment civilitzat i que aprofiteu per llençar tots aquells llibres inútils que us sobren, i que, probablement, us van regalar pel Sant Jordi passat.
|
Contactes
Registra´t
