| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hemingway
|
|
| |
A reveure, avis
 dimecres 22/abril/2009 - 07:17  1548  3
Quan es moren els avis s'acaba tot un món, passes pàgina a la infantesa o, potser més ben dit, acabes d'entendre com va ser tot aquell món i també qui ets. El dia 8 d'abril va morir l'àvia. Els dos avis ja fa uns anys que són morts i l'altra àvia justament avui fa 84 anys. Vaig escriure a l'avia tot just traspassada aquest poema, pensant justament en aquells dies en què els meus jerseis, els guants i gorros eren de llana confeccionats per ella.
Filadora que abrigares
els nostres hiverns d'infant.
Mans gèlides que trobares
avui un escalf més gran.
Teixirem somnis,
amb traç imprecís,
de la florida primavera,
dos passos endavant,
a vegades un enrera,
fins arribar al paradís.
86 anys donen per molt i més quan ha estat una vida que ha merescut la pena de ser viscuda. Els nostres avis han creuat el pont, d'una època de misèria i guerra fins als nostres dies. El seu espòs, l'avi Joan, va morir el 31 de juliol de 2004. Era fuster. Un cop desapareguda la fusteria i la casa pairal i ells dos traspassats, em reconcilia amb mi mateix, em fa pensar que he estat un home afortunat. Aquest és el poema que vam dedicar a l'avi:
Olor de feina feta i encenalls
fa el taller de la vida
bastit a base dels anys.
Ja no val el martell
al bastir la darrera porta
N'hi ha prou amb un cor que estima,
uns ulls que somriuen
i aquesta mà encara tan forta
com el pi, l'alzina i el roure.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
