| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
Robat al temps i a la realitat
 dimecres 22/abril/2009 - 04:42  460  22
Segurament les coses passen i no es poden evitar.. o això volem creure quan passen coses que potser no son del tot convencionals.
Tens una parella a la que estimes, admires, comparteixes la teva vida, els teus fills, els teus projectes i els teus amics.......però de cop i volta, un dia, sense voler-ho ni buscar-ho, apareix Ell, que era allà, a l’ombra... només un instant de connexió de tant en tant, una mirada, un gest, una conversa....sense penetrar en la teva vida....tan sols en la vora del teu camí.
Ell, que un dia, en un moment baix, va estar allar, et va acaronar, una trobada un peto, un desig.... i ara, està sempre present en tot el que fas i penses, allà on vas.....però no pot deixar de ser l’ombra que de tant en tant busques i es deixa trobar.
Per que no hi ha més present que aquest, minuts robats al temps, una trucada, una paraula, no hi ha més.
Ningú vol canviar res.....i tot el que te lloc entre aquesta ombra i tu és bonic i dolç cal que resti amagat entre tu i el teu interior.
Quan va començar era un neguit que et guiava els minuts i els dies, després entra a formar part de la teva vida, t’adaptes a ell, l’adaptes al teu ritme quotidià, ja no el qüestiones i en un moment donat penses que serà així sempre.
Però de vegades veus clar que allò no pot seguir i et debats entre el que és el correcte i els teus sentiments, però tampoc hi ha cap altre camí enlloc, l’únic camí sensat és oblidar el que hi ha entre Ell i tu però fa tan mal només de pensar-ho no t'en veus en cor , no veus com.
Convius amb això, dia a dia, vida a vida, pensant que potser demà ja trobaràs la sortida i vius aprofitant els minsos minuts amb Ell, amb tanta sensació de desconeixem, però amb tanta confiança i estimació, amb un sentiment perpetu d'irrealitat.
I acabes deixant que les coses passin sense interposar-hi voluntat, en el fons et fa feliç...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
cavallfort |
Uffffff.....
Wednesday, April 22nd 2009, 6:12 AM
És que ben mirat, carregar tota la nostra projecció en una sola persona....ratlla la inhumanitat ( i quimera) eh. No li pots exigir tot a la teva parella. Si a sobre li demanem ens faci sentir la passió d´un adolescent... De la mateixa manera q el gestor et fa la renda, i el mecanic et revisa el cotxe....la passió li has d encarregar a l´amant...(això si, canviem-lo amb certa frequencia)
La canalla, les vacances, els metges, la estabilitat emocional...tot això ja t´ho proporciona la teva parella, nO???? Doncs això ja és molt !!!
Un exemple clarissim; acabes d sopar i t assentes amb la teva esposa davant la tele...si convé t´empasses tots anuncis abans q festejar amb ella...
Fas la mateixa acció amb l´amant i... uffff, és q la tele ni l´engeges !!!! Sols tens ulls (i el q no són ulls..) per ELLA !
Resumint, que un amant t´el seu paper, i com a tal, fa la seva funció...´
Això si, qui té (o ho diu ), una parella q vint anys després de conèixer, encara és capaç de provocar papellones a l´estómac...doncs res, a tu no et cal...
LA meva mé sincera felicitació a totes aquestes persones q tenen una SUPER parella...
un petó
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
