| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
D'amagat...
 dimecres 22/abril/2009 - 02:45  1724  9
Assec per dir-te, com sempre d'amagat, que et perds el millor de les coses. I sempre és per la meva culpa, perquè tot ho faig d'amagat. Quan tu no em mires. No és exactament per por, ni per covardia. És la meva manera de fer. Espero que baixis els ulls per a mirar-te per dintre. Espero que ningú em vegi per als meus jocs secrets. I ha estat així des que era petit. No és que em senti culpable, és que em sento més jo. És que m'agrada marcar el ritme que no tinc.
T'he vist, milions de vegades, en qualsevol barra de qualsevol bar. Al passar al teu costat he intentat perdre'm entre l'aroma del teu perfum. Mai t'he dit res. Perquè mai m'ha interessat. M'he pres el meu cafè amb gel a pam i mig de la teva falda. Quan t'he vist despistada, t'he mirat. I quan m'estaves mirant em feia l'interessant i, si seguies mirant, acostava el meu encenedor a un altre maleït cigar. Recordo el so del teu riure, recordo també amb freqüència les teves ungles pintades. I aquest accent en el teu parlar, tan tancat. Recordo poc si et sóc sincer. El just. Em basten un parell de dades.
Sempre m'ha agradat el teu caminar. Veure't arribar despentinada. I he contemplat, hipnotitzat, com et basten dues estirades i un llapis per a teixir el monyu més perfecte als teus cabells. Ocorre en qüestió de segons, per això les més de les vegades m'ho he perdut. Perquè aquest ritme que et succeïx, jo seria incapaç de seguir-lo. Per això torno a fumar, i espero la teva arribada de nou a qualsevol dels tamborets que m'envolten. Per això torno a esperar el repicar dels teus talons entrant en qualsevol bar, en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Que les nostres cites no entenen de xifres concretes. Que les nostres cites, preciosa, les va portar i se les emportarà el vent.
Si aquesta nit et veig, i tornes a demanar-me foc, tornaré a fregar amb els meus els teus dits. Considero que has de pagar aquest impost. Espero que no et molesti. Però no sóc capaç, i crec que no em ve gens de gust, passar de nivell en els teus jocs. Prefereixo la placidesa de tornar a entrar en el meu cotxe i assaborir el teu record. Prefereixo esperar a demà per a tornar a començar. Perquè no vull que morin les teves papallones de drap. Perquè no vull deixar escapar l'oportunitat, preciosa com els teus ulls, d'algun dia dir-te quelcom. A més, el teu alè ja em roba la son. I, tants cafès avui, si vull dormir una estoneta no em sembla el més adequat.
Així doncs, t'espero demà on sempre. Tu saps que sempre és enlloc. T'espero demà amagat darrere de dotze cortines de fum. Sí, com sempre, al teu costat. T'espero demà per a tornar a llançar el meu dau sobre la barra de qualsevol bar, que és d'alumini barat i somia amb ser un lingot de plata. I espero que surti un set, en el meu maleït dau de sis cares. Aquell dia m'acostaré a tu, i et faré saber que duc temps esperant. Que duc temps mirant quan no mires. Que duc temps teixint mentides. Que em moro per dormir-te entre els meus braços. A qualsevol hora, de qualsevol dia.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
