Aquesta pregunta va dirigida a tots aquells que hi vulgin donar la seva opinió.
La vida dona moltes voltes i al llarg d'aquest ens rodegem de varies persones que amb el temps entren o surten de les nostres vides...
Perqué sempre el més facil és en aquests casos fer la gitza de la manera més inmadura a l'altre, per tal de aconseguir una falsa victoria moral. En el fons quan dues persones estableixen una relació sentimental o d'amistat, no estàn arribant a un acord de principis morals de la seva conducta????
Perque quan aquesta relació es deixa no pot ser igual????
La veritat és que n'estic una mica fart de veure que són poques les persones que veuen el trencament d'una relació com l'arrivada a una cruilla on dues persones trien camins diferents. Seria tant senzill i noble per tots dos d'acceptar la realitat, que el fet de fer mal a conciència no és més que espatllar els records amables d'una vida pasada.
.....espero que no....jo crec que entenc el que dius,però crec que hi ha uns quants detalls importants....és bo i maco poder arribar a aquesta cruïlla els dos alhora...això potser fa més fàcil l'entesa del principi de dos camins diferents,....el que conec jo no és precisament així, i quan el trencament no és precisament noble (per cert!, que m'ha agradat molt aquesta paraula en el bloc)...vull dir que no s'arriba a aquesta cruïlla d'una manera noble,tot es fa una mica més difícil....tot i així (i malgrat que a mi realment ara com ara prefereixo la indiferència,...entenc que potser és aquest dol del que parla Taluries)jo estic content de no haver perdut el temps en fer mal a l'altre....deu ser que la paraula noblesa ja m'agradava de fa temps...hehehe....SALUT!!!
Per sort, he tingut molta sort i he conservat bona amistat amb els tres ex que he tingut...val a dir que he topat amb PERSONES, i que en els tres cassos ambdues parts han volgut seguir amb amistat un cop acabat els que ens unia.
Això sí, després de la ruptura tothom necessita un temps de dol...
De totes maneres penso que quan alguna persona no t'aporta més que sentiment de dolor i pena, no hi ha ni amistat ni res que valgui la pena fer perdurar, i com has dit altres, no pensar-hi és la millor opció.
Cuida't el cor...només en tenim un i sol ser molt feble.
seria tan fàcil que tot fos tan fàcil...però...per desgràcia, les coses fàcils es tornes difícils quan no hi han ganes de fer-les fàcils, fàcil oi????? doncs no.
En fí, guapo....que no hi donis gaires voltes...que la manera més fàcil de passar els mals moments és: no pensar-hi!
un petó
Que hi ha?? Pensa que la decisió que prengui un dels dos, no sempre ha d'estar d'acord l'altre part. Estic a favor de l'enteniment quant la parella es trenca i acceptar que la historia s'ha acabat però no tothom acepta la derrota o ser rebutgat. Qui no ha passat per una situació similar? I sempre hi ha una part que se sent ofesa per la separació. Si he de parlar per mi, he de dir que sóc de les que desapareixo del mapa uant s'ha acabat la relació, es a dir, accepto la finalitació de la relació i "a por otroa cosa, mariposa".
però el problema es que a la cruilla sempre hi ha qui s´aparca i diu que no tira ni a esquerra ni dreta,tot just amb l´unic objectiu de no deixar passar al que si te la necessitat d´avançar,que per aixó mateix,per tenir la necessitat d´avançar,encara es fa més agut el fet de que no et vulguin deixar el camí ben pla i obert.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't