| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de erratica
|
|
| |
De la exigència a la intransigència
 divendres 17/abril/2009 - 03:24  426  4
Potser el títol sona molt profund o molt poc habitual, però just ahir vaig estar-hi pensant molt en això.
Sempre m’he definit com una persona molt exigent amb mi mateixa, i ho he pensat així com una virtut. Però ho és realment?
Quan ets molt exigent amb tot i amb tothom hi ha diferents plans de relacions que es poden veure afectats de formes distintes:
Quan el pla de poder es a dos escales: professor –alumne, director/a professor, el sistema funciona, si una es molt exigent amb si mateixa i a l’hora es considera justa ( fet completament subjectiu) pot exigir a la resta sense temor. I els altres acataran o s’atendran a les conseqüències
Quan s’equilibren les relacions, es a dir en un tu a tu, company de feina, parella, amistat... la cosa no es tant fàcil. Ser exigent amb un mateix i portar sempre les coses al límit del rendiment, acadèmic, emocional, laboral.... fent tot el que un creu que ha de fer i una mica mes... no dona els mateixos resultats.
Ens equivoquem quan pressuposem que els altres també tindran les mateixes pautes de comportament, potser ni tant sols sentiran les mateixes necessitats i emocions i per tant no respondran a les situacions com esperaríem.
Llavors ve l’apartat de la decepció, causada per l’error de pensar en una actuació segons els nostres patrons.
Si en aquest moment no hi ha retret no passa res, ens quedem amb la decepció i el millor seria prendre nota i aprendre una mica més de les diferents cares de cadascuna de les situacions que la vida et posa per davant.
Quan hi ha retret i s’intenta de que l’altre vegi la postura amb la que ens ho hem mirat podem passar a l’altre costat, es a dir, ens poden titllar d’intransigents.
I on es la virtut ara? Doncs enlloc, tot sols hem transformat la virtut de ser exigents amb el defecte de ser intransigents. Només per intentar comunicar una sensació, una mancança o un desacord.......Si es que com tot en la vida, entre el blanc i el negre, entre l’amor i l’odi i ara també entre l’exigència i la intransigència..... hi ha un petit pas.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
