T'utilitzo per escriure-t.
Sé que és una vanitat,
un gest cruel i imperdonable.
Et faig servir dins d'aquest ritme,
així, tal com em serveixo de l'atzar.
Enfilo un vers amb la mirada
que t'oculta, faig una pausa
amb la mà aturada a la cintura,
compto les síl·labes d'uns dits
que ja et recorren l'erecció.
I escric la lletra d'ara i de l'atzar,
la construcció que he fet des d'aquell dia
del tot casual, des de la nit
en què et vas creure un déu
i vas optar pel teu futur.
T'utilitzo per escriure-t.
Tu ja no ets el meu poema.