|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
Tres infra-històries
dimarts 14/abril/2009 - 04:58 435 2
L’EUGA RUCA
A aquella euga les seves companys li deien ruca perquè es deixava copular per qualsevol ase; però el que elles no sabien era que l’ase, quan copula amb una euga, és infinitament més apassionat que el més apasionat dels cavalls.
EL PENTINAT DE L’OLIVERA
Ella no sabia qui havia estat però allò era un escà ndol. Podia haver estat el vent o el jardiner o el pagès o Déu, era igual però li havien deixat un cap fet una escarola: si no en sabien de podar que no pudÃssin, coi! Que no hi havia dret!
L’olivera, que a més a més era bicentenà ria, no estava per romanços i va pensar lentament la seva venjança. El seu pentinat infaust li havia fet tant de mal que no se n’hi acudia cap de prou forta com per a que hi hagués justÃcia.
Al final la seva venjança va sortir-li sola. Acumulà santa bilis a l’à nima que a l’època de donar fruits, en comptes de donar esplèndides olives, repartà cagallons d’ovella fastigosos i extremadament pudents
EL PRIMER PASSEIG DEL CADELL DE NYU
Després de ser parit va ser uns esforços inmensos per a posar-se de quatre potes i finalmet ho aconseguÃ. Malgrat que cada dues passes queia a terra, era prou fort d’esperit i perseverant per a tornar-se a alçar i recomençar el camÃ. I val a dir que va aprendre depressa perquè al cab d’un parell d’hores ja era capaç de correr.
Tot li semblava merellós i divertit. Son pare no sabia que era –ni li calia- però sa mare era sempre al seu costat. Si li haguèssin preguntat si Déu existia segur que hagués dit que era la seva mare. Qui o què podia existir de més perfecte?
Sa mare estava assedegassa i va anar al riu a abeurar. El seu cadell la va seguir per un camà que a cada pas que feien més colors tenia.
Una vegada van ser al riu sa mare va estirar el coll i va començar a beure d’aquella aigua verdosa que corria amb força. Tot semblava molt tranquil quan, de sobte, una mena de tronc verd –que en realitat era un cocodril- sortà com un llampec de les aigües obrint una boca immensa amb dues fileres de dents inacabables.
La mare no va poder escapar.
I el seu cadell al cab d’unes setmanes va morir de set.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|