Cada història té els seus punts i seguit, els seus punts i a part i el seu punt i final.
Potser ens entossudim a posar punts i seguit on hi hauria d'anar un punt i a part o fem del punt i final un interminable punt i a part. D'aquesta manera sorgeixen històries que no s'aguanten per enlloc perquè el fil ja fa temps que s'ha perdut. No té cap mena de sentit fer-les durar perquè ja no ens aporten res, ni sintàcticament ni gramaticalment. Tot i així ens hi aferrem pensant que la història farà un gir i la continuem escrivint deixant-hi els minuts, les hores i els dies fins...
Fins que un dia qualsevol te n'adones que ja no tens la necessitat d'escriure a cada moment, els espais s'han anat allargant en el temps i ja no els trobes a faltar. I respires alleugerit/da perquè saps que, finalment, la història té el seu merescut punt i final.
Tens rao!! però el problema es que fins que hi ha una distancia (temporal, sentimental, ...) no saps si el punt que has possat es correcte!!!
Tant de bo sabesim possar-los per normes, no per sentiments!!
Una abraçada!!