| |
La resurrecció d'en Jesús
 diumenge 12/abril/2009 - 09:18  1042  4
Diumenge en Jesús recuperava la consciència i obria els ulls a un hospital. Tenia els braços i les cames completament envenats i penjats enlaire. Però el metge li va dir que havia tingut molta sort, que semblava un miracle, doncs, si tot anava com era previst, amb el temps es recuperaria sense cap conseqüència permanent. Al seu costat hi havia la seva mare, la Maria.
MARIA: Jesús, fill meu, com et trobes?
JESÚS: Doncs, em trobo de puta mare! Feia temps que no em trobava tan bé! Deuen ser les drogues que m’han donat els matasanos aquests, no?
MARIA: Recordes què et va passar?
JESÚS: Em penso que em vaig donar una hòstia impressionant contra una paret, no?
MARIA: El testimoni que va avisar l’ambulància diu que semblava que hi volies xocar expressament contra aquella paret... Sort que portaves posat el cinturó de seguretat...
JESÚS: Seré idiota! Mira que oblidar-me de treure-me’l! Vaja merda de suïcida que estic fet!
MARIA: Així, és veritat... Déu meu Senyor, no m’ho puc creure! Fill, per què ho vas fer? No sabia que el que va passar amb la Magda t’hagués afectat tant...
JESÚS: La Magda! Aquella puta! Ni me l’anomenis... Que els hi aprofiti a ella i al Judes que es feia dir el meu millor amic... Ja ho tinc superat, això... No ho vaig fer pas per ells...
MARIA: Doncs, per què ho vas fer?
JESÚS: No ho sé ben bé... Un rampell de nihilisme autodestructiu conseqüent, suposo...
MARIA: M’has de prometre pel més sagrat que no ho tornaràs a fer mai més...
JESÚS: Jo sóc ateu, per a mi no hi ha res sagrat, mare... Però, ara ets religiosa tu o què?
MARIA: La veritat és que jo vaig perdre la fe en l’església el mateix dia que vaig perdre la virginitat...
JESÚS: Amb el meu pare?
MARIA: No...
JESÚS: Puc saber amb qui vas perdre la virginitat?
MARIA: Doncs... vaig perdre la virginitat amb el mateix mossèn que et va batejar uns anys després...
JESÚS: No fotis! Mare de Déu Senyor!
MARIA: La veritat és que follava com Déu, mossèn Pere... Però després vaig conèixer el teu pare i...
JESÚS: Sempre havia sospitat que jo no era fill del meu pare! No teníem res en comú... Ni tan sols se m’ha donat mai bé el bricolatge i això és bastant greu per a un fill de fuster...
MARIA: Jo no he dit pas que no siguis fill del teu pare, en Josep...
JESÚS: Tranquil·la, no m’importa una merda... Però sempre m’he preguntat per què em vau posar Jesús... No seria pas culpa de mossèn Pere, oi?
MARIA: No, no... la del teu nom és una història ben curiosa... No te l’havia explicat mai?
JESÚS: No pas que jo recordi...
MARIA. Doncs et dius Jesús per culpa de “l’Àngel Casas Show” que feien per TV-3 quan tu eres molt petit... De fet, estaves ben apunt de néixer i no ens acabàvem de decidir per cap nom per posar-te quan, un dia, jo i el teu pare estàvem veient el número de striptease que sempre feien al final del programa aquell, i es veu que la noia en qüestió estava particularment bona aquella nit, perquè el teu pare va exclamar en veu molt alta: “Jesús, Maria i Josep!” Jo vaig somriure, tots dos ens vam mirar, i sense paraules vam saber que ja havíem trobat nom pel nostre fill.
JESÚS: Vés per on! En realitat m’agrada com sona el meu nom, no tinc cap problema amb ell... Saps mare? M’està agradant parlar amb tu avui, d’aquesta manera... Oi que no havíem parlat mai amb tanta sinceritat, l’un amb l’altre?
MARIA: Em sap greu si he estat una mare una mica distant i misteriosa... Però mai he dubtat de tu, fill, sempre he cregut que eres especial... Només has de tenir una mica de fe en la vida, en els altres i en tu mateix... Intentaràs tenir una mica de fe a partir d’ara?
JESÚS: Ho intentaré, mare... De fet, no sé si són les drogues dels matasanos o què, però ja t’he dit que em sento millor que mai, tinc ganes de viure ara... De viure de manera nihilista, però de viure, al cap i a la fi... Crec que quan em recuperi vull intentar fer alguna cosa nova i radical amb la meva vida...
MARIA: Com ara què?
JESÚS: Ja saps que m’agrada molt la música i no canto malament a la dutxa... Crec que intentaré formar una banda de rock dur, que és la música que més em mola...
MARIA: Molt bona idea, fill! Així podràs canalitzar tota la teva energia negativa en entreteniment per a joves nihilistes com tu... Segur que triomfaràs molt, et convertiràs en tota una superstar i les masses t’adoraran com a un déu! Com el Fratello Mettallo!
JESÚS: El Fratello Mettallo? Qui és el Fratello Mettallo?
MARIA: És un autèntic frare franciscà de més de seixanta tacos que té una banda de heavy metal i ja ha gravat força discos i té molts seguidors... Fins i tot ha actuat al festival “Gods Of Metal”, vàries vegades... Diu que no veu pas incompatible la seva ferma fe catòlica i els seus hàbits amb la canya per un tubo...
JESÚS: I tu com coi saps que existeix aquest penjat? Si a tu no t’agrada el heavy metal!
MARIA: Sempre me’l miro al youtube amb el volum abaixat del tot... Ai, fill, no sé què em passa, que de tota la vida que em posen molt els hàbits i les sotanes...
JESÚS: Avui en dia ja no es respecta res! On anirem a parar!
MARIA: Vols dir la religió?
JESÚS: No, dona no! Vull dir el heavy metal! Un frare heavy! Ai, Senyor... Trent Reznor, perdona’l, que no sap el que es fa...
www.youtube.com
www.youtube.com
www.youtube.com
|
Contactes
Registra´t
