| |
La Gaya Ciencia
 diumenge 12/abril/2009 - 02:22  397  0
Aquella part de nosaltres, que creix del sentiemt i mor en el son.
És ella la intuició, creixent entre els pulmons i consistent al voltant del cor, una sabiduria que no es té es sent, una filosofia sense historia, una lletra de musiques, una música de notes extranyes quan no se sap sentir. Sóc mestre dels dies assoleïats, sóc fill de les nits fredes, espero que m'abriguin al tenir fred, espero que el teu sol sigui tan càlid com el tots els cors que t'esperen, no espero, batego i m'esforço per viure, competeixo contra la vida que tinc, noto el gust del dolor i aprecio el dolor del plaer. Sóc fill de la vida i esclau del dolor, lluito amb armes acadèmiques, parlo amb lletres sensilles.
Us mostro entre lletres un dia:
Para el filósofo, todas las cosas son entrañables y sagradas, todos los eventos són útiles, todos los dias santos, todos los hombres divinos.
No soy un sol pero mis dís són espectaculares!
|
Contactes
Registra´t
