
Tauler Contactes Cerca Blocs Agenda Fòrum		Entra Registra´t

Benvingut/da al meu bloc!

cabaret ha escrit 3 articles i te 17 comentaris. L'últim article ha estat fet el 09/04/09

perfil de'n(na) cabaret | àlbum de fotos de'n(na) cabaret

Article del bloc de cabaret

La vida és dura.

dijous 9/abril/2009 - 12:15 2199 13

Em sento molt sola, però tampoc faig res per evitar-ho. És que tot em fa vergonya. Em tanco massa en mi mateixa i sé que això no em pot portar res de bo; no obstant és la solució que trobo més fàcil i còmode. Em costa molt relacionar-me amb tothom, fins i tot amb les meves amigues. A vegades els explico un problema que tinc i que per mi és molt important i em fa la impressió que no els importa gens el que els estic explicant. Clar que tot s'ha de dir, sóc força negativa jo i sempre em miro les coses pel costat negatiu. No ho faig expressament, però tendeixo a pensar que les persones que m'envolten en comptes d'ajudar-me em crítiquen i aquí és on hi ha el gran problema. Com que penso que em volen "fer mal" per això em costa tant relacionar-me. El fet que tingui l'autoestima molt baixa suposo que també ajuda a aquest fet. Suposo que si fos una noia de mesures perfectes això no em passaria tant perquè em sentiria més bé amb mi mateixa, però com que em sobren uns quilets estic més insegura.
Que consti que no escric això per fer pena a ningú ho escric per sentir-me una mica més alliberada. M'agrada escriure perquè em fa sentir millor, com que explico el que sento sembla que descarregues un xic la tensió acumulada.

Escriu articles al teu bloc

Comentaris sobre aquest article

sinn3rboy

(Misselvis, noia...

Friday, April 10th 2009, 3:29 PM

...ho sento, no t'havia reconegut el sexe amb tant de pèl, a la teva foto! ).

misselvis

hola

Friday, April 10th 2009, 1:23 PM

apa! ara sóc un home tu!

bertran

...

Friday, April 10th 2009, 1:10 PM

pel qu es veu ets sincera, i ara t'estas obrint, que ja és!
Un que conec força bé sentia quelcom semblant, la solució en el meu cas va passar per sortir i viure, al principi ho passes malament, però amb el temps tens més perspectiva de com funcionen les coses i et fas més fort.
Ànims i sort!

sinn3rboy

Ja has fet coses per cagirar la situació...

Friday, April 10th 2009, 10:18 AM

...per exemple, apuntar-te a una xarxa social com el XAT.CAT per combatre la solitut.
(Una mica com tots el que ens hi em apuntat).
No t'enparanoïs amb lo dels altres "conspirant" contra tu...això passa quan estàs massa tancat en tu mateix i per manca d'auto-estima.
I no has de ser de "mesures perfectes"...quines són, aquestes mesures? Acceptat com ets, no has de donar explicacions a ningú (!).
T''has fixat que tots els comentaris els han escrit nois...? Hehehe...

quim

mmmmmmmmmmmmm

Friday, April 10th 2009, 8:10 AM

Has de saber com gestionar-ho!!! el primer pas ja està fet!!! es veure com ets!! no es pot sol·lucionar un problema si no el coneixes!!!
Ara ja el saps, has de començar el següent pas!!! amb esforç... i no més esforç, s'aconsegueixen les coses!!!
La gent que s'acostarà a tu... ho farà pel que ets!! no pel que aparentes!!!
Les aparences amb el temps... desapareixen!!!!
Una abraçada!!!!

misselvis

hola

Thursday, April 9th 2009, 8:20 PM

nena amb lo monissima que ets, si creus que hi ha gent que t'esta fent mal, allunyate'n, encara que et quedis sola, ja en trobaràs a d'altres que valguin la pena,i aquestes noies de mesures perfectes s'acaben pansint com tothom, i aquest bloc esta mooolt bé, un petó!!!

Sr_Ramon

Escolteu, Cabaret,

Thursday, April 9th 2009, 4:54 PM

Vós també esteu convidada a visitar el meu castell quan us plagui.

Estigui boneta

Marfio

Bé doncs

Thursday, April 9th 2009, 3:03 PM

Agafa't qualsevol dels comentaris que t'han escrit. Un o altre et servirà.
Però mai pensis que no ets ningú, començant a estimar-te a tu mateixa deixaràs entrar a més gent a la teva vida. Canvia d'amistats o de maneres de fer les coses. Sigues tu mateixa.

Ferro

Eiss...cabaret...

Thursday, April 9th 2009, 2:08 PM

De vegades fer neteja de l'entorn de segons "quines amistats", tampoc és dolent.
i endavant!!! arremangat i viu tal com et diu el viking...

;-)

Nihil

L'acceptació del grup

Thursday, April 9th 2009, 1:37 PM

Cabaret, no et conec però això q contes és un sentiment universal: la preocupació per la recerca de l'acceptació social i l'aprovació del grup. Jo no sóc psicòleg però crec q esmercem massa esforços en la recerca d'un suposat model de perfecció q pot acabar per alienar-nos. Jo em centraria en l'acceptació individual i personal del propi jo.
Per cert, és la meua miopia o jo no veig que et sobren quilos?

bruno

pero si et molt mona!

Thursday, April 9th 2009, 12:45 PM

com pots no estimarte???

aish si tagafava per banda....

jejejejjejej

petons guapa!

viking

fas be

Thursday, April 9th 2009, 12:22 PM

d´escriure...sembla que no però es una manera de posar en ordre una mica la ment..aquest mateix blog..t´el mires d´aqui uns dies i veuras que pensaras..osti aixo vaig posar..?per lo altre..tu mateixa ho has dit..son pensaments i impressions..però no certeses..no deixis que les mejades d´olla t´impedeixin gaudir de ser tu mateixa...apa maca..arremangat i viu..

hubyto

i els camins son de pedra...

Thursday, April 9th 2009, 12:19 PM

deixa el costat negatiu que es meu i fa temps que mel vaig afinançar aixi ke ten vas cap al positiu i no donguis voltes a les coses i disfruta de la vida que ets jove!! ja et preocuperes i et tancaran quant tinguis 80 anys!