| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Més enllà de mitjanit
 dimecres 8/abril/2009 - 09:14  1949  10
L'última campanada de mitjanit havia sonat. Els carrers eren buits perque era un dimarts d'una setmana qualsevol. De fet, el proper dia pintat de vermell al calendari era força llunyà. I això explicava la remor de vent que se sentia a un volum inaudit, com si d'un tren de càrrega es tractés. Ajagut després d'un bany d'estrelles vora el mar, meditant els misteris de l'amor, aquell noi d'aspecte fràgil però seré es furgava el nas.
Alliberada ja l'última boleta seca de mucositat, la feia moure entre els dits, jugant com si d'una bala en temps de Sundance Kid estèssim parlant. Al cap no hi tenia cap imatge definida, sinó que milers de taques blaves, vermelles i grogues hi ballaven d'un costat a l'altre. Un garbot negre ho esborrava tot i se'n tornem-hi a començar amb les taques blaves, vermelles i grogues ke imitaven les passes d'un abstracte Fred Astaire i una indefinida Ginger Rogers... no, no! Millor d'una Cyd Charisse... sí, sí, molt millor!
Així doncs, teníem la parella de moda de la dansa (a finals dels 40) desdibuixats en la ment d'un noi enamorat ke mirava les estrelles mentre es furgava el nas.
La desolació i el desempar per la solitud el fonien de pena. La il·lusió i el desig per tenir una dona que es sentís, ja no atreta, sinó còmoda al seu costat era un pensament completament utòpic, com el desig de pau eterna al mòn sencer. "NO A LA GUERRA!" va creuar per la seva ment; però a una velocitat tant ràpida que el seu conscient no va tenir temps d'assimilar-ho i, tant ràpid com havia vingut, va marxar...
Altres frases l'atacaven i el colpejaven de dins cap a fora sense motiu aparent ni pautes preestablertes. "Nosaltres parim. Nosaltres decidim", o bé "Catalunya pels catalans!", o bé "United Colors of Benetton", o bé "Que la força t'acompanyi!", o bé... altres frases inconexes que, sense saber ben bé per qué, el punxaven desde dintre. Només crits, amb veus conegudes (ara el papà, ara la Madonna, ara Jesús, ara el Netanyahu, ara el Markus7...), que l'espantaven aixecant-lo unes mil·lèssimes de segon del lloc de repòs de les seves natges. Unes natges realment flàccides, poc atractives i plenes de pèl.
Així doncs, teníem unes natges plenes de pèl que de tant en tant botaven d'espant per les veus que sentia dins seu mentre el desamor l'atenallava i una parella de ball feia tap-tap tap-tap tap-tap-tap-tap amb sabates realment lletges de dos colors a la seva ment mentre mirava les estrelles i es furgava el nas un dimarts passada la mitjanit.
No se n'havia adonat, però la boleta de moc sec s'havia escorregut d'entre els seus dits tot i que continuava movent-los com si estés remenant un papu invisible. Sense adonar-se'n tampoc, la mà esquerra que fins llavors havia romàs a la butxaca de la jaqueta s'atansà perillosament al nas, amb el dit índex estés, assenyalant la protuberància de damunt dels llavis, que s'arronsava i es flexionava per la picor que una altra bola de moc, aquesta tova encara i tendre com un nadó, li produïa.
Abans, però, que aconseguís el seu objectiu, una llum blava, real i no pas imaginària, venint de més enllà de l'estrella més llunyana s'acostà a velocitat vertiginosa fins a fer tremolar la terra.
BBBBRRRRRRRROOOOOOOOOUUUUUUUUUMMMMM!!!... Un estel caigut, del tamany de cent sols s'havia empassat el planeta, la humanitat havia deixat d'existir. Ja no hi havia més ballarins ni sabates ni tap-taps. Ja no hi havia més amors, ni desamors ni solituds. Ja no hi havia dits, ni nassos, ni mocs.
Així doncs, teníem que el mòn s'acaba, i enlloc d'aprofitar el que ens queda, ens passem el dia furgant-nos el nas.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Ferro |
Eissssss.....
Thursday, April 9th 2009, 6:16 AM
I la espasa de llum, t'iluminà....
Que si, que si, que hem d'aprofitar el present cada mil·lèssima de segon. . Ja ho deia el Guerrer Pacífic, mirar enrera, i pensar en el demà, millor que no.
Molt bé Arale. I tu Kyn...n'estàs segura?...jajaja...
I tu Camp, joder, sort que no estaves inspirat, jeje...bé, bé.....
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
