Passejaria amb tu
per una vella ciutat desconeguda
i m'hi perdria.
Ara em perdo tb,
sense ni mourem
i em cansa molt
el camà q no faig
i la incertesa esculta de les hores.
Frà gil,
el temps se m'esmenussa als dits
transcorre absurdament entre foteses
i desvalgut,
veig allunyar-se i perdre's
l'ombra del jo tenaç i reptador
q ha conviscut amb mi tota la vida.