Quan sigui gran vull ser una altra cosa. Vull ser el que amagui els tresors que no trobo. O el medicament caducat amb que tallen la merda. Vull ser el trosset de terra que mai no he trepitjat, o el trosset de mar que no es cansa de dibuixar ones fins i tot quan el vent és escàs. Vull ser un glopet d'alcohol a la teva boca. I el trosset de paper arrugat que et van amagar a la teva butxaca quan la teva mare et feia dues trenes. Vull ser un altre dia de pluja. O un matí de maig. Vull ser una joguina trencada a les mans d'una nena sense pressa.
Quan sigui gran vull ser una altra cosa. Vull ser el botó d'apagat d'un despertador adormit. Vull ser el tall de la navalla amb què rasures el teu sexe. Vull ser el dolor que avui no sento. Vull ser el seient de l'autobús que agafes cada dia a la mateixa hora al mateix lloc. Vull ser el mirall que mai no et mostra el que no vols veure. Vull ser el coixí que, cada matí, apareix tirat als peus del teu llit. Vull ser les engrunes del teu sopar que beneeixen el teu saló cada matí assolellat de diumenge. Vull ser un bitllet arrugat en una butxaca foradada.
Quan sigui gran vull ser una altra cosa. Vull ser un elefant marí perdut a la selva. Vull ser un executiu agressiu que crema les seves nits davant una escurabutxaques de merda. Vull ser el be que olora l'escorxador quan el camioner para a prendre un cafè a mig camí. Vull ser el rellotge de fitxar d'una empresa tancada per fallida. Vull ser un gotet de plàstic ple fins a la meitat de metadona i suc de taronja barat. Vull ser qualsevol de les rajoles de la sala d'espera d'un hospital. Vull ser la sardina que dorm calmada dins d'una llauna.
Quan sigui gran vull ser una altra cosa. Vull ser el pastor que creu que els seus gossets l'obeeixen sempre. Vull ser el xiulet que et fa girar al carrer. Vull ser el con que esquives a l'autovia un diumenge a mitja tarda. Vull ser una altra cosa. Vull ser diferent. Vull ser el rellotge d'un pres. Vull ser el poder dels diners. Vull ser les ales d'una àguila que baixa en picat a per la seva ració de menjar. Vull ser les mans de l'estrangulador de Boston. Vull ser el penúltim en la successió de la teva corona. Vull ser d'un altre món. Vull ser guaret.
Quan sigui gran vull ser una altra cosa. Vull ser marioneta. Vull ser l'olor del pa just acabt de fer. Vull ser el crepitar de la llenya a mitjans de gener. Vull ser la primera ratlla d'un dissabte qualsevol. Vull ser la grapa que no tanca bé i que escampa pel terra tots els teus renglons. Vull ser la màniga que et sobra quan el Sol apareix sense previ avís. Vull ser el remet de la carta que sempre et fa somriure. Vull ser un braç de gitano a les mans d'un diabètic. Vull ser el camí que ja mai no agafes per si de cas és de tornada.
Quan sigui gran, vull tornar a ser petita, quan tot a la vida et somriu, quan tothom vetlla per tu i no t'has de preocupar de res. Com anyoro ser petita.
moltes coses vols ser no???? jijijijij ja es prou dificil ser un mateix, a mi m'agradaria ser ...........
l'aire que t'acaricia i et fa esborronar..........