Es molt dur deixar enrera el que més t'estimes en aquesta vida, sense poder fer res més que agafar el cotxe i començar a avançar, sense, ni tan sols, gosar mirar pel retrovisor....... mentres una llàgrima rodola per la galta i cau a l'asfalt, per que algo de mi quedi allà, amatent al destí
perdo sugarboy, anims i força no et conec de res pero segur que ets fort i valent i tot passa perque lluitem sempre per estar mes millor i no et preocupis que tot anira molt be i tal......
no t'ho creguis gaire pero si ets dels que t'agrada mes sentir el que vols que no pas treureli ferro a les coses sentint punts de vista diferents que desde l'humor intenten relativitzar les coses pos ahi lo tienes...unaaa baraçadaaaaaaa...
és com et pot caure una llàgrima a l'asfalt des de dins del cotxe...
Has vist aquell episodi de Els Joves que van en tren? Vigila no facis realitat les metàfores!!!!
D'altra banda, anar endavant no és mala cosa si el que deixes ja només ho pots mirar pel retrovisor...
:P