| |
Trobar l'atractiu al ball.
 diumenge 5/abril/2009 - 01:27  1141  1
Sempre pensant que ballar era cosa de dos, fins que vaig veure la pel·licula de'n Richard Gere, Shall We Dance.
Allà em vaig adonar que sols cal tenir el desig de fer alguna cosa, per apropar-te a fer-la.
Ballar és cosa de dos, si. Però fer el pas de ballar, no cal fer-lo a quatre peus. T'endinses a l'acadèmia, preguntes i t'adones que pots aprendre amb els ensenyaments d'una bona, d'un bo, professor/a. I un cop ensenyat... en un munt de llocs es pot anar a practicar. Sols cal una cosa important: treure't la pesada creença que s'està sol i no et divertiràs.
Res més lluny! Un cap de setmana de ball, conduit per bons professionals, fa que la soledat a la pista de ball desaparegui, que els peus es belluguin a ritme de música, i que de cop t'adonis de com s'està gaudint de ballar una salsa, un tango, un pas doble, un "cha cha cha" sense que ningú et trepitgi els peus.
Tinc els peus cansats però estic contenta d'haver fet el primer gran pas. Anar sola a un lloc on durant el cap de setmana, on a part de compartir noves amistats, he pogut donar ritme als ensenyaments gairebé oblidats.
|
Contactes
Registra´t
