| |
Branques nues (M.F.)
 dissabte 4/abril/2009 - 11:37  344  0
Les branques nues encara son verges;
tallen la lluna i parteixen el sol,
busquen la llum de la vida per créixer
i s'alimenten de l'aigua de la pluja per poder viure.
Les branques nues em fan venir tristesa;
fa llà stima veure-les sense fulles,
enmig de la lluna i el sol,
mentre neixen altre cop,
tallant-me i partint-me el cor per la meitat.
Les branques nues ferides de sensibilitat;
és llavors q les entenc
i assumeixo el patiment de la vida,
quan per elles es natural aquest procés.
Tallen la lluna i parteixen el sol,
tallant-me i partint-me el cor per la meitat;
les entenc i assumeixo el patiment de la vida,
quan per elles és natural aquest procés.
(M.F.)
---------
Sembla trist i no ho és, quan el vaig llegir per primer cop, el cor se'm va quedar desesmat... pro a mida q el temps passa, el vaig entenen més i més....
quan per elles es natural el procés...
Una abraçada.
|
Contactes
Registra´t
