Avui he tornat a un lloc on fa pocs anys tot era verd i vida...ara nomes hi ha rajoles grises i uns tristos bancs per mirar enlloc...
I m'ha vingut al cap aquesta lletra.(icona que plora)
Jocs d'infantesa
de primers amors
plens d'innocència
en aquell bosc
Records de tendresa
del primer petó
avui i tornava, però no
veig el bosc...
Què n'ha quedat
de tota una vida
Què n'ha quedat
d'aquell indret,
on són els ocells
si el bosc ja no hi és...
Passo de pressa sobre el cristall,
deixant que es vessin
llàgrimes i sang
Negra és la terra que un dia
vaig somniar.
L'aigua que queda, passa tremolant.
Què n'ha quedat
de tota una vida
Què n'ha quedat
d'aquell indret,
on són els ocells, si el riu està sec...
on està preguntes??
està dins del nostres cor, d'on ningú ho pot treure, on sempre ho trobarem.
La vida es una acumulació de records i allò q va ser, ja va ser... ara em d'acumular nous records...al cap i a la fi, no som mes q una caixa plena de records....sort en tenim de poder-los tenir...sort en tenim, d'haver viscut i sentit el q ens ocasiona els records...
Muakis fadeta wapa!!
...algu ha escrit que res es immutable... sí, tot canvia, encara que de vegades volguéssim viatjar en el temps i almenys un segon, poder agafar i portar amb nosaltres un troset de l'ahir.
Molt maco l'escrit, molt maco.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't