|
Plorant...
dijous 2/abril/2009 - 03:08 1630 0
Estic plorant, però sóc feliç. Ets lluny però t’ho faig saber: estic plorant però sóc feliç. Al moment em truques i em dius: t’estime. I m’expliques que avui has anat a comprar un llibre a una persona molt especial que està passant per mals moment, i que era el llibre ni més ni menys d’uns dels autors més coneguts de Catalunya, que justament era fill del meu poble. Però això no és tot, al costat d’aquest, hi havia el llibre que porta el meu nom, el meu i no un altre. Diga-li casualitat, però saps què? Que jo no crec en les casualitats. Tot passa en un moment i una situació determinada, per algun motiu. T’estimo, gràcies per estar al meu costat. Conscient i inconscientment.
|