|
Quatre infra-històries
dijous 2/abril/2009 - 06:49 385 0
RESURRECCIONS
Dels ossos d’aquell tirà nasqué un xai que acabaria fent jerseis i barbacoes; dels ossos d’aquell nen assassinat, tarà ntules sense cap escrúpol ni pietat.
ITINERARIS PARADOXAL
El rei MagnÃficià de Buriburilà ndia havia portat el luxe a l’extrem de l’opulència als seus palaus fets a base dels millors marbres, els metalls més exquists etc...
Però aquell dia el poble desagraït s’havia sublebat contra el seu poder i la revolta s’havia escampat com un regueró de pólvora fins arribar al seu palau.
Per això mentre Magnificià fugia per les clavegueres plenes de detritus i olors pestilents les rates i els miserables corrien en la direcció contrà ria a la que ho feia el sèquit del rei deposat per tal de prendre posesió del castell.
OCELLS QUE VOLEN CAP A ENDARRERA I ALTRES RARERES DEL MÓN MÉS O MENYS ANIMAL.
Explica Claudi Elià que hi ha ocells que volen cap endarrera. No ho argumenta perquè no cal. Els fets reals s’argumenten sols. I si els crancs reculent per tal d’avançar, per què no ho hauria de poder fer una raça o dues o tres o mil d’ocells?
D’altra banda tots sabem d’homes i dones als que se’n duu la corrent. De fet és els que ens passa a la majoria: potser algú de nosaltres sigui capaç de remuntar la corrent de l’espai, però la corrent del temps és irremuntable.
Però aquell no era el cas de Inocenci Bo, que nasqué vell i remuntant la vida humana com una espècie de salmó, d’un salt mortal, torna a esdevenir fetus al vendre de sa mare.
EL GEGANT CAIGUT
Amitlar era un gegant de bon cor. Només menjava plantes i sempre caminava amb cura de no trepitjar cap nan ni cap animal que hagués mort esclafat a sota de les tones del seu
|