| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Josefina_
|
|
| |
La familia no es tria, se'n escapa...
 dijous 2/abril/2009 - 04:12  821  6
Salutacions xatcataires, Ramons, Vicentetes i altres....
La familia ha estat un estament, com l'esglesia o el govern, que hem hagut de soportar desde temps inmemorials. Pares, avis i germans han estat els nostres companys de vida. Normalment es un pilar, una ajuda en aquet món extrany i perillos en el que em viscut, vivim i vivirem. Però no així en el meu cas...
Després de anys de valer-me per mi sola, de fugir de una familia que no tan sols no em deixava viure sino que m'esclavitzava, ara la meva germana torna a ser aquí.
La Vicenteta sempre ha estat una noia envejosa. Sempre ha volgut pendre'm el que tenia, viure la meva vida. La seva manca de iniciativa sempre l'ha portat a corretejar darrere meu intentant rampinyar tot el que jo tenia o volia. Ja fos aquella faixa que em deixava el ventre pla o les sabates que m'havia comprat algun client agraït.
Ara la Vicenteta m'ha trobat. Encalça al Sr Ramón amb el seu vocabulari carxofero i em reclama que torni a casa a fer-li de criada.
Vicenteta deixa'ns en pau. He estat anys corrent pel món i pel temps cercant el meu estimat Ramón, ja se que no em fa cas, és un home lliberti de pocs compromisos però no ens calen les teves interferencies envejoses, gracies.
Pel que fa al teu intent de tancar-me a casa teva i de posar-me al teu servei, Vicenteta, doncs no es pas del meu gust tornar pel meu propi peu d'on vaig fugir. Vaig decidir fa molts anys viure la meva vida i no seras tu Vicenteta qui amb les teves amenaces buides em fagi tornar.
Si estimo alguna cosa per damunt del Sr Ramón es a mi mateixa i a la meva llibertat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
