|
Nostà lgia
dimarts 31/març/2009 - 11:14 386 0
Truca de nou a la porta i sortim juntes a voltar pel poble.
Ens posem al dia recordant vells bells temps...
Recordo i no oblido...ploro...crido amb ganes q serà l'ultim cop... i sempre hi torno...
Quan em ve a veure, puc recordar sense excuses, sense públic, sense culpabilitat o amb ella...i et recordo i penso en trucar-te...però ja fa massa i res no tornarà a ser igual, ni tant sols sé on pares... i el passat, passat està ...i cada cop q ella truca a la meva porta i s'instal·la a casa meva, et torno a recordar...
Recordar és l'únic q em queda de tu després de tants anys, junt amb velles fotos i cartes guardades, q cada cop q les trobo, obren de nou la porta a la nostà lgia...
|