Presoner del miracle de viure
sotmés al teu dia a dia
hivernacle del temps.
Reincident de nits fosques
i dies de fam.
Tens.. la mirada massa blanca
per mirar amb firmesa ....
el futur.
Amant de les paraules... des sol.liloquis...
i..
els mots encreuats.
Però entre totes les paraules possibles...
els mots sense resposta
són la teva gesta.
En aquest amagatall de l'ànima
... dissertacions del silenci..
Les teves forces
com llances de sucre
es desfan amb la calor i la pluja..
Els absents més desitjats..
tampoc vindran avui a veure't.
La sed ...
la gana....
el vent et talla la cara.
I el crepúscle s'inclina solemne....
per donar-te el darrer raig de llum
on guardar aquell regalím d'energia,
necessari...
per quan arribi el dia més trist.
(records d'un país llunyà)