| |
Dues infra-històries
 dimarts 31/mar/2009 - 07:04  384  0
PORTERIA COMPROMESA
L’equip anava de mal en pitjor. Els davanters eren tan dolents que feia segles que no marcaven un gol, els mitjos estaven tan grassos que s’havien oblidat de córrer i els defenses i el porter no donaven l’abast. Com que anàven de ridícul en ridícul els afeccionats deixaven d’anar al camp i els socis es donaven de baixa.
La decadència i fins i tot la desaparició del club semblava inevitable.
Però vet aquí que el porter provenia d’una tribu perduda al mig de l’Àfrica i feu cridar al seu bruixot per tal d’explicar-li el problema. El més complicat fou fer-li entendre a aquell savi, primer, les regles del fútbol i, després, l’importància que podia tenir que la pilota entrés o deixés d’entrar a la porteria. Desconcertantment, el bruixot ho trobava una criaturada.
Però un dels germans del porter era el cap de la tribu i el bruixot li devia alguns favors en matèria d’impostos i multes, així que finalment acceptà intervenir per tal de salvar aquell equip.
Manà que un dia el deixéssin absolutament sol al camp i aplicà un sortilegi a les dues porteries de manera que quan el seu cosí fes de porter els pals s’havien de moure dissimudada i ràpidament per tal que cap pilota no entrés dins.
El que va passar a continuació fou que anar a veure partits de futbol al camp del porter africà era tot un espectacle. Féssin el que féssin els davanters, totes les pilotes anaven a parar als pals. Per molt que el porter jeiés i els defenses jugéssin a la botifarra, no hi havia manera de marcar cap gol.
Lógicament els altres equips de primera divisió van denunciar el fet, però cap tècnic no va veure res estrany a la porteria. I a cap equip no se li va ocòrrer anar a trobar a la bruixa Ramona de Gràcia per veure si allà si havia fet un encanteri perquè hagués resultat molt poc seriós.
Vet aquí, però, que un dia el germà cap de la tribu cridà el porter per tal que deixés de fer bajanades a occident i tornés al poble per tal de comandar l’ala dreta del seu exèrcit en la guerra contra els mumitonians.
El porter va voler aconseguir una indemnització raonable però el gerent del club era tan avar que semblava més català del que era en realitat. Fou un error imperdonable perquè el porter, en marxar, no cedí els seus poders a cap company de l’equip i la porteria tornà a esdevenir un colador.
I l’equip va anar baixant de categoria en categoria i de divisió en divisió.
EL CADÀVER MALEÏT
Aquella dona havia estat tant perversa que la seva carn putrefecta no se’n va poder estar d’enverinar als cucs, rates i altres animals que van anar a devorar les seves restes.
|
Contactes
Registra´t
