| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Marfio
|
|
| |
Què busquem?
 dimarts 31/març/2009 - 06:47  1297  4
A vegades em pregunto què busquem en aquest món. Podem cercar milers de referències entre molts filòsofs dedicats en exclusiva durant tota una vida en obtenir la resposta. Ells tampoc ho saben.
Ara que ja tinc una edat i tinc experiències, m'adono en la distà ncia donada pel temps, d'aquelles sensacions viscudes en el seu moment com a grans catà strofes. Parlo per exemple d'aquella tendra edat de l'adolescència amb aquelles grans colles d'institut, entrant als bars en busca de festa al igual que un exèrcit bà rbar en busca de sang. Amb aquella certesa de ser un grup etern, vas veient com de mica en mica us aneu dissolent, com mica en mica, et vas quedant sol. Oh! Aquells amics que m'havien jurat lleialtat! Marxen! Covards! Ara se que molta d'aquella gent, mai va aportar res en la meva vida. Possiblement jo tampoc a ells.
Va ser una opció divorciar-me al veure l'engany al meu davant i un infern vaig passar donant-li voltes a la traïció feta per la meva dona. Pitjor van ser els dies posteriors on creia estar dins d'un túnel inacabable a on la llum, sols era un objectiu inalcançable. Amb el temps, puc dir amb satisfacció a les dones que he estimat fins ara que jo no he perdut res, encara que també he perdut molt (quina contradicció). Les he estimat fins al final, m'he mostrat tal i com sóc i si no puc complir amb els seus objectius, no cal estar al seu costat.
Sigui per inseguretat o sigui pel que vulgui, sempre he mostrat els meus sentiments i les meves pors a les persones més pròximes a mi. Escoltant les seves experiències i la seva visió del meu problema des d'un altre nivell, amb una serenitat no aconseguida per mi degut precisament a la tensió del moment. Però possiblement, les millors reflexions les he trobat en gent desconeguda, que al no tenir res a guanyar en oferir-te les seves experiències, aquestes han estat les més neutrals. Grà cies tant als amics com a aquestes à nimes casuals són les que m'han fet obrir els ulls i trobar el camà que jo no sabia trobar.
Ara que ja tinc una edat i tinc experiències viscudes, hem satisfà haver passat aquests "mals" moments i m'agrada poder parlar-ne amb gent que estigui passant pel mateix mal trà ngol i vulgui escoltar, ja que per a mi, sense adonar-se'n m'ajuden a reflexionar sobre el meu passat i intentar veure a on em vaig equivocar. En aquest moment sóc jo el que puc veure el seu problema amb serenitat, en la distà ncia i amb experiència.
Ara que ja tinc una edat i tinc experiències viscudes, puc veure com els problemes que han desestabilitzat en algun moment la meva vida i m'han fet enfonsar, són els mateixos que m'han fet créixer com a la persona que sóc. Ni millor ni pitjor, sinó jo mateix.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
olotina35 |
Ara que....
Tuesday, March 31st 2009, 7:28 AM
ja tinc una edat i experiències viscudes, t'haig de dir amic marfio, que si, dels mals moments i dels errors se n'apren, però per a mi ja és una frase massa tòpica i massa dita, sense acabar-me-la de creure massa. Jo penso que d'on se n'apren més és dels bons moments i de les coses positives, i que tinc ganes de sentir més això que lo altre. I si, el que diu el Cetic, estem per viure la vida, mirant de no complicar-nos massa (cosa difÃcil) i per dir ben alt: JO SOC ESTUPENDA/U I LA VIDA ÉS MERAVELLOSA!!! (pau i amor jijijiji).
Vinga tramendu, endavant les aches i em tens pel que necessitis (si és per demanar diners ni t'acostis... jijiji)
Un muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaakis enorme!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
