| |
La pluja, els estels i el dia..
 dissabte 28/març/2009 - 02:04  811  1
Benvolguts usuaris i usuaries;
avui la pluja m'acompanya per el sentiment de tristor de no sapiguer cap notÃcia de la meva germana Josefina. Com més cauen les llà grimes més les gotes de la pluja impacten sobre el terra deixant la marca de dolor i pena d'una pobre dona de 100 anys que l'única cosa que vol és descansar en pau al costat de la seva germana, Josefina.
Jo vaig créixer en el segle de les llums, vet aqui, que potser estic com un llum o llumÃ. Vaig nèixer i creixer en l'etapa dels avenços tecnologics, medicinals,i sobretot una de les coses més emblemà tiques per a tota historia la liberació de la dona a majors paisos, en el meu cas, el meu.
La mare va morir quan jo tenia 10 anys, la meva germana gran la Carme es va ocupar de mi i la Josefina, ens vem criar entre dones.
En l'adolescència més dura i triste per totes nosaltres a causa dels efectes de la Guerra Mundial; el genocidi i el etnocidi, les polÃtiques d' exclusió social i la generalització del treball i de la pobresa,com a conseqüència, es va profunditzar inquietuds en quant al desevolupament social, económic i tecnológic i en quant a la distribució de les riqueses entre els paÃsos, i les grans diferencies en la qualitat de vida dels habitants de les diferents regions del mon. Va afectar que vaig marxar a la muntanya allunyada de tothom i buscant l'esperit dins meu, el camà de Déu.
Allà , vaig coneixer el Sr_Ramon, i fins aqui ja us vaig explicar la curta e intensa història d'amor amb aquest gran cavaller que em va robar el cor, i encara me la robada, noto una buidor, la falta de la meva germana i la falta del meu capellà , cavaller, comte Sr_Ramon. Enyoro les seves mans que pasaven per les pomes goldenlady i em feien pasar risor i plaer, mentre la meva carxofa s'obria com si estigues en un forn i només em volgués menjar el cor que hi ha dins de la meva carxofa, allò que tots diem que porta aliment i ens agrada molt.
Oh! cavaller! oh,noble senyor! oh, amic e amat! on ets? sé que estas per aqui! per què no dius res? per què no et manifestes? digali a la Josefina que ens estimem, digali que torni a casa amb mi i amb les germanes, no em clavis un punyal amb aquest silenci, no em matis per l'esquena amb aquesta distà ncia, no em matis d'amor...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
