| |
Dimecres de festa
 dimecres 25/març/2009 - 09:27  1856  7
Ajagut rere una taula del bar, ajupit per evitar els gots i ampolles que volaven aquà i allà , mirava entre els barrots del respatller de la cadira l'escena que transcorria al meu davant.
Sense voler-ho, jo havia estat el causant d'aquella batalla campal.
Com un dimecres qualsevol, a l'hora de les bruixes i portant unes quantes pintes de Guiness de més, vaig intentar de lligar-me la cambrera; una noia espectacular, petita, però de constitució perfecte (que no ferpecte...) més aviat prima, però no en excés, rossa amb ulls verds, ulls enormes, ulls hipnotitzants, ulls brillants, ulls de selva, ulls plens de tragèdia, ulls... verds, en definitiva.
La noia, em feia cas, tot i que potser només em seguia la corrent, com a desenes d'altres clients del pub, però jo estava convençut que em feia cas i que sentia certa atracció cap a mi. Potser no massa, però una miqueta sÃ.
Per acostar-me fins a la barra, a uns deu metres de la taula on era assegut fins llavors, vaig haver d'escolar-me entre grups de gent que omplien el local fins a la bandera; entre d'altres, vaig haver d'empènyer un grup de gegants de dos metres, que tufaven a suor i es movien amb poca traça. Un d'ells va resultar ser el xicot de la cambrera.
Al lavabo, tancats amb pestell, la cambrera i jo fruïem l'un de l'altre amb adelerada passió, mig nus, amb els pantalons a l'alçada dels turmells, les faldilles a la de l'estòmac i una part de mi que s'amagava en una part d'ella a cops, amb velocitat creixent. La porta tronava. Algú picava a l'altre costat amb violència i semblava que la porta estava a punt de cedir als cops quan qui va cedir vaig ser jo, ejaculant a les natges de la cambrera, que les va rebre amb enuig.
-Escolta, que he de continuar treballant, jo, ara!!
Com que jo no atenia a raons per tenir la ment estovada i sense gaire fluxe sanguini, no la vaig escoltar gaire i, per descomptat, no li vaig fer cas.
La porta continuava bategant amb estridència. I els cops cada vegada sonaven amb més força. "Un moment, collons!!" va cridar ella. Mentre ho deia, sabent que jo ja no podria donar més de mi, s'apujà les calces i s'abaixà la faldilla després de netejar-se d'aquella manera amb un tros de paper de wà ter.
-Amaga't! - em va dir. Com si hi hagués algun racó en aquell metre quadrat on amagar-se...
Va sortir, i va resultar que l'origen de tants cops era el puny del seu xicot, que l'havia vist entrar al lavabo d'homes i en volia saber el motiu. Els serveis haurien de ser més amagats. Sempre. Fora de l'abast de la vista de qualsevol. Per si de cas...
No sé com, però vaig aconseguir de sortir del lavabo abans que l'armari inútil que em pretenia barrar el pas se n'adonés. Aquest va sortir corrent, perseguint-me i atropellant a qui se li posava al davant, algun dels atropellats va demanar venjança i aquà és on va començar la batalla.
Jo em creia segur al meu amagatall, rere la taula transparent que em servia d'escut. No sé com ni d'on va venir, però de cop una gerra de cervesa (buida) va anar a parar al meu ull, fent-me aixecar de cop i quedant a la vista del meu perseguidor. En veure'm es va desfer de tres tipus que l'atenallaven des del damunt i va començar a còrrer cap a mi. Em va atrapar sense gaires dificultats, ja que jo encara m'estava queixant per l'ull i la cervesa negra havia fet que em minvessin els reflexes. No he sabut mai lluitar, no sé barallar-me, m'agradaria començar a repartir hòsties a tort i a dret, però no en sé i no li vaig durar ni mig assalt.
Ara ja sóc a casa, amb un ull de vellut, tres llavis, un esguinç a una costella, l'estòmac atonyinat i borratxo encara. Només puc moure, sense notar terribles dolors, els dits de les mans. I potser perquè m'estan passant els efectes dels calmants, ni tansols això.
Per tant, aquà ho deixaré.
P.D.: No en feu gaire cas de tot plegat, les cerveses no em deixen explicar les coses tal com han anat. I potser el que he explicat més amunt només ho he somiat sota l'efecte de no sé qué que m'han donat a l'hospital. Coi, ara tinc dubtes...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
